Davant d’un aliment que fa dies que és a la nevera, és habitual recórrer a l’olfacte o a la vista per decidir si es pot consumir. Si no fa mala olor i presenta bon aspecte, sovint es considera apte. Tanmateix, aquesta pràctica pot ser enganyosa i comportar riscos per a la salut.
Els especialistes en seguretat alimentària adverteixen que els sentits no sempre permeten detectar si un aliment està en mal estat, especialment quan hi intervenen microorganismes patògens invisibles.
Què passa quan els aliments es deterioren
Amb el pas del temps, els aliments experimenten canvis bioquímics. Per exemple, els greixos poden oxidar-se en contacte amb l’aire i la llum, generant compostos responsables de l’olor i el gust de ranci, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
Paral·lelament, poden proliferar microorganismes com fongs o bacteris. Alguns d’aquests sí que alteren visiblement l’aliment —com els florits o certes olors desagradables—, fet que facilita la seva detecció.
No obstant això, no tots els microorganismes es comporten així.
El risc dels patògens invisibles
Una part dels bacteris potencialment perillosos no provoca cap canvi perceptible en l’aliment. És el cas de patògens com Salmonella, Campylobacter, Escherichia coli o Listeria monocytogenes.
Això implica que un aliment contaminat pot tenir un aspecte, una olor i un sabor completament normals, tot i representar un risc per a la salut. Aquesta és la principal limitació de confiar exclusivament en els sentits.
Quan l’olfacte sí que ajuda
Tot i aquestes limitacions, l’olfacte pot ser útil en determinats casos. Per exemple, una olor àcida a la llet indica la presència de bacteris que han fermentat la lactosa. En aquests casos, és recomanable no consumir el producte.
De la mateixa manera, olors anòmales —com a ranci o a sofre— són indicadors clars de deteriorament. Però l’absència d’aquestes senyals no garanteix que l’aliment sigui segur.
La importància de les dates i la conservació
Per determinar si un aliment és apte per al consum, el factor més fiable és el temps. En els productes envasats, cal diferenciar entre data de caducitat i data de consum preferent.
La data de caducitat s’aplica a aliments molt peribles i s’ha de respectar estrictament, ja que un cop superada pot implicar riscos immediats. En canvi, la data de consum preferent indica una possible pèrdua de qualitat, però no necessàriament de seguretat.
En aliments frescos o preparats a casa, també és clau controlar el temps de conservació. Els plats cuinats, per exemple, no s’haurien de mantenir més de dos o tres dies a la nevera.
Un criteri combinat per reduir riscos
Els experts coincideixen que l’olfacte i la vista poden aportar pistes, però no han de ser l’únic criteri. La combinació de bones pràctiques de conservació, respecte pels terminis i manipulació adequada és essencial per garantir la seguretat alimentària.
En aquest sentit, la norma és clara: si un aliment fa mala olor, no s’ha de consumir; però si no en fa, això no assegura que sigui segur.
