Quan comprem peix, una de les qüestions que poden generar més dubtes és si és millor escollir-ne de salvatge o de piscifactoria. Sovint s’associa el peix capturat al mar amb una qualitat superior, mentre que el de cria es percep com una alternativa més econòmica. Però aquestes diferències impliquen necessàriament que un sigui més saludable que l’altre?
El biòleg marí Arnau Subías, creador del projecte de divulgació GastroBio, explica que totes dues opcions poden formar part d’una alimentació saludable. Tant el peix salvatge com el d’aqüicultura poden aportar proteïnes d’alta qualitat, vitamina B12, minerals i, segons l’espècie, quantitats importants d’àcids grassos omega-3, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
Les diferències principals es troben en determinades característiques nutricionals, en el gust i en la textura.
El contingut de greix pot variar
Una de les diferències més habituals és la quantitat de greix que acumula el peix.
En algunes espècies, com el salmó, els exemplars de piscifactoria poden presentar un contingut de greix superior al dels salvatges. Això pot donar lloc a una carn més tendra i a una textura diferent.
En canvi, determinats peixos salvatges, com el salmó vermell d’Alaska, acostumen a tenir una carn més ferma i un gust més intens.
Tanmateix, aquestes característiques depenen de l’espècie, l’alimentació i les condicions de cria o captura. No es poden generalitzar a tots els peixos.
A més, tenir més greix no significa necessàriament ser menys saludable, ja que el peix blau aporta àcids grassos beneficiosos per a la salut cardiovascular.
L’alimentació influeix en el gust i el color
Els peixos salvatges s’alimenten dels organismes que troben al seu hàbitat natural, mentre que els de piscifactoria reben pinsos formulats per cobrir les seves necessitats nutricionals.
Aquesta diferència pot influir en la composició del greix, el gust i la textura.
En el cas del salmó de cria, per exemple, els pinsos poden incorporar pigments carotenoides, com l’astaxantina, responsables del color rosat o ataronjat de la carn. Els salmons salvatges obtenen aquests pigments a través de la seva alimentació natural.
Per tant, el color no és un indicador fiable per determinar si un salmó és salvatge o de piscifactoria.
L’origen i la traçabilitat són determinants
El peix d’aqüicultura permet controlar aspectes com l’alimentació, les condicions de cria i els tractaments sanitaris.
El peix salvatge també està sotmès a controls i requisits de traçabilitat, encara que no sigui possible conèixer individualment tota la seva alimentació.
A l’hora de comprar, la informació més fiable és l’etiqueta. A la Unió Europea, el peix comercialitzat ha d’indicar, entre altres dades, si ha estat capturat al medi natural o criat en aqüicultura, així com la procedència corresponent.
Subías recorda que les piscifactories contribueixen a garantir el subministrament de peix, tot i que el seu impacte ambiental depèn de les pràctiques de producció.
En definitiva, no hi ha una opció universalment millor. El més important és escollir peix de qualitat, variar les espècies i valorar-ne l’origen, el preu i les característiques nutricionals.
