Les pastisseries artesanes catalanes ofereixen més de vint varietats de panellets de mitjana, de les quals les més venudes amb diferència són les de pinyó, seguides d’ametlla, xocolata, coco i cafè. Les que tenen com a component destacat el festuc o les fruites (maduixa, gerds, llimona…) guanyen adeptes.
Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona, cada establiment sol incorporar alguna varietat cada any, innovant amb les combinacions d’ingredients, els motius decoratius o les formes. Però sempre prioritzant les matèries primeres de proximitat i de temporada de la màxima qualitat i amb un valor nutricional important, com els pinyons de la Selva, el Maresme i el Vallès Oriental, l’ametlla marcona de les províncies de Tarragona i Lleida i l’avellana de Reus.
Els pastissers també destaquen que si bé el cost del pinyó ha augmentat aquesta tardor, la resta dels productes es mantenen força estables, de manera que gairebé no repercutirà en el preu final dels panellets, més enllà de l’aplicació de l’increment de l’IPC. Així, oscil·larà entre 65 i 80 euros/kg.
De tota manera, el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Miquel Zaguirre, defensa que “si un consumidor compara el preu per quilo de les grans superfícies amb la seva pastisseria veurà que la diferència no és tan gran i, en canvi, la qualitat sí que varia molt. Quan s’analitza i es compara bé, trobem que en els productes industrials hi ha conservants i fècules, s’utilitzen menys pinyons i sovint de procedència no nacional, són més pobres en fruita seca i poden presentar un cuit irregular”.
A més, des del Gremi apunten que el costum d’elaborar els panellets a casa es va perdent, perquè comprar els ingredients surt molt car i requereix força temps. A la vegada, el públic no renuncia a la tradició d’assaborir aquests dolços tan típics de la tardor, i al plaer d’escollir-los entre el gran assortiment que ofereixen els aparadors i vitrines dels establiments artesans, on a més reben un tracte personalitzat i poden comprar per unitats.
La mida i pes de cada peça varia segons l’establiment, però normalment estan entre els 15 i 25 grams. Per tant, una safata de deu panellets artesans tindria un cost aproximat d’uns 14 euros. En els últims anys, la tendència és que els preus entre els diferents tipus s’han anat unificant perquè malgrat que en alguns casos el cost dels ingredients és més elevat, en altres ho és el de l’acabat.
Bones previsions de vendes
Si bé des de fa un parell de setmanes ja es troben panellets a les pastisseries catalanes i molts clients no s’esperen a les festivitats amb motiu de Tots Sants per a comprar-ne, el gruix de les vendes es concentra entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre, quan hi ha la màxima oferta de varietats. Segons Miquel Zaguirre, “la popularitat de les celebracions relacionades amb el Halloween afavoreix les trobades més enllà de la família: els joves i les colles d’amics aprofiten per sumar-hi l’activitat pròpia de les disfresses i això fa que es comprin panellets per a àpats conjunts. És un exemple de bona combinació entre consum de producte tradicional autòcton amb activitat i motiu de festa adaptat d’altres cultures”.
Enguany, la coincidència amb el cap de setmana assegura un repartiment ben equilibrat entre botigues de ciutats i pobles, d’interior i de costa. Les pluges abundants del mes d’octubre també han contribuït a animar les vendes prèvies, donat que molts consumidors s’han decantat per l’opció d’oci casolà “sofà, pel·li i panellets”.
Una tradició catalana de fa tres segles
L’origen dels panellets es remunta al segle XVIII, quan es van començar a preparar com a ofrena en les festivitats religioses de Tots Sants, i aquesta tradició va anar arrelant a Catalunya i algunes zones de País Valencià, Illes Balears i Aragó. Actualment, el consum d’aquests dolços -amb sabors i formats adaptats als nous temps- continua gaudint d’una gran popularitat durant aquesta època de l’any.
El principal element distintiu dels panellets artesans és el massapà, que en funció de la proporció entre sucre i ametlla es distingeix entre massapà base (quan la proporció és meitat i meitat), el massapà bast (quan s’afegeix més ametlla al massapà base) i el massapà fi (on predomina la quantitat de sucre).
Entre els consells que el Gremi ofereix per a distingir els panellets artesans de pastisseria dels industrials, que es poden trobar en els supermercats o a les franquícies, destaca comprovar la composició (si es fa amb massapà a base de pols d’ametlla, sucre i ou, amb un resultat molt més gustós i tendre, o bé porta fècula de patata o moniato), fixar-se en la qualitat i origen dels ingredients i revisar si porten conservants o colorants artificials (els artesans en cap cas els incorporen).
