Comprem un enciam amb les fulles fermes i cruixents i, pocs dies després, en trobem algunes toves, enfosquides o fins i tot viscoses. És un deteriorament habitual en les verdures de fulla i la manera com les guardem a casa pot accelerar-lo o, al contrari, ajudar a retardar-lo.
Deixar l’enciam al rebost no és una bona opció, però tampoc ho és mantenir-lo durant dies en una bossa de plàstic tancada si s’hi acumula condensació. La combinació adequada passa per conservar-lo a baixa temperatura i evitar l’excés d’humitat.
El lloc adequat és la nevera
L’enciam és un producte molt perible. Després de la collita continua respirant i perdent aigua, uns processos que avancen més ràpidament a temperatures elevades. Per això, cal guardar-lo refrigerat.
El calaix destinat a fruites i verdures pot ser un bon lloc, ja que està pensat per mantenir unes condicions adequades per als vegetals. Ara bé, la temperatura no és l’únic factor important: també cal controlar la humitat que queda en contacte amb les fulles.
Una certa humitat ambiental ajuda a evitar que l’enciam es deshidrati i perdi fermesa, però l’aigua acumulada sobre les fulles afavoreix el deteriorament microbià i l’aparició de textures viscoses, tal i com publica OK Diario.
El truc del paper absorbent
Una manera pràctica de conservar les fulles consisteix a guardar-les sense comprimir en un recipient net i incorporar-hi paper de cuina absorbent. El paper recull part de la humitat i la condensació que es poden acumular durant l’emmagatzematge.
Cal revisar-lo periòdicament i substituir-lo quan estigui molt humit. El mateix sistema es pot aplicar a altres vegetals de fulla delicada, com els canonges, la ruca o els espinacs.
Si decidim rentar l’enciam abans de guardar-lo, és especialment important escórrer-lo i assecar-lo bé. Una centrifugadora d’amanides pot ser útil per eliminar l’excés d’aigua. Una altra opció és conservar-lo sense rentar i fer-ho just abans de consumir-lo.
Retirar les fulles deteriorades
També convé revisar l’enciam abans de guardar-lo. Si alguna fulla ja està molt deteriorada, és millor retirar-la. Les peces aixafades, trencades o en mal estat poden acumular més humitat i accelerar el deteriorament del conjunt.
El recipient ha de tenir prou espai perquè les fulles no quedin excessivament pressionades. Això és especialment important quan l’enciam ja està tallat o separat en fulles.
Una bossa de plàstic no sempre és el problema
Dir que l’enciam no s’ha de guardar mai en plàstic seria simplificar massa. El problema principal és deixar-lo dins d’una bossa completament tancada on s’acumula condensació i les fulles romanen mullades.
Una bossa adequada, sense excés d’aigua acumulada i amb paper absorbent, també pot funcionar. Més que el material del recipient, el que importa és aconseguir un equilibri que eviti tant la deshidratació com l’excés d’humitat.
Tampoc hi ha un nombre exacte de dies durant els quals qualsevol enciam es mantindrà cruixent. La varietat, la frescor en el moment de la compra, la temperatura de la nevera i la manipulació influeixen en la seva durada.
Per això, el sistema més senzill continua sent també un dels més efectius: guardar l’enciam a la nevera, mantenir les fulles tan seques com sigui possible, controlar la condensació amb paper absorbent i retirar les parts que comencin a deteriorar-se.
