Quan es parla de formatges grecs, el primer nom que acostuma a venir al cap és el feta. És el més internacional, el més habitual a les amanides i probablement el més conegut fora de Grècia. Però la gastronomia grega amaga altres formatges amb una història molt més antiga i amb una enorme tradició artesanal. Entre ells destaca el graviera, considerat per molts especialistes com un dels grans formatges del país hel·lènic.
Aquest formatge, elaborat tradicionalment amb llet d’ovella i una petita proporció de llet de cabra, s’ha convertit en un dels productes més emblemàtics de la cuina grega. De fet, diferents rànquings gastronòmics internacionals i portals especialitzats com Taste Atlas l’han situat entre els millors formatges del món gràcies al seu sabor suau, lleugerament dolç i amb matisos de fruits secs, tal i com publica OK Diario.
El formatge estrella de Naxos
Una de les varietats més valorades és el Graviera Naxou, originari de l’illa de Naxos, a les Cíclades. Segons expliquen els experts, aquest formatge es produeix des de fa més d’un segle i destaca per la seva textura compacta, el color groc clar i els petits forats interiors característics.
S’elabora principalment amb llet de vaca pasteuritzada, tot i que algunes versions incorporen també llet d’ovella i fins a un 20% de llet de cabra. Bona part de la seva personalitat gastronòmica prové precisament de l’alimentació dels animals, basada en plantes i herbes locals de l’illa, que aporten aromes molt particulars a la llet.
El resultat és un formatge de taula dur però molt agradable al paladar, amb un gust refrescant i una aroma delicada. A Grècia és habitual consumir-lo tallat com a aperitiu, fregit, o fins i tot ratllat sobre plats de pasta.
La gran tradició formatgera de Creta
Una altra de les varietats més famoses és el Graviera Kritis, elaborat a l’illa de Creta. En aquest cas, el formatge madura entre tres i cinc mesos abans de sortir al mercat i es produeix seguint mètodes tradicionals que s’han mantingut durant generacions.
Elaborat sobretot amb llet d’ovella i una petita part de llet de cabra, aquest graviera presenta una textura ferma i un sabor lleugerament dolç i mantegós, amb notes que recorden als fruits secs. Les ovelles i cabres que produeixen aquesta llet pasturen lliurement pels camps verds de l’illa, fet que contribueix al caràcter tan particular del producte final.
Actualment, el graviera és considerat un dels formatges més populars de Grècia, només superat pel feta en reconeixement internacional. Tot i això, cada vegada guanya més protagonisme fora del país gràcies a l’interès creixent per la gastronomia mediterrània tradicional i pels productes artesanals amb identitat pròpia.
Molt més que un ingredient per a amanides
Encara que el feta continua sent el gran símbol gastronòmic grec a nivell internacional, el graviera representa una altra cara de la tradició formatgera del país: més cremosa, més suau i molt versàtil a la cuina.
Es pot servir sol, amb mel, fruita seca o pa torrat, però també és habitual trobar-lo en plats calents, receptes de pasta o preparacions gratinades. El seu equilibri entre dolçor i intensitat l’ha convertit en un dels formatges més apreciats pels amants dels productes tradicionals mediterranis.
