Negre, amb llet, blanc, amb un 70%, un 85% o fins i tot un 99% de cacau. Davant d’una oferta cada vegada més extensa, el percentatge de cacau s’ha convertit en una de les principals referències per escollir xocolata. I, en termes generals, té sentit: una proporció elevada de cacau acostuma a implicar menys sucre i una presència superior dels compostos bioactius característics d’aquest aliment.
Això no significa que puguem dividir les xocolates simplement entre bones i dolentes. Núria Monfulleda, metgessa i nutricionista del centre Loveyourself de Barcelona, proposa parlar d’opcions que poden encaixar amb més freqüència en la dieta i d’altres més adequades per a un consum ocasional, tal i com publica ‘La Vanguardia’.
A partir del 85% de cacau
Les xocolates amb un 85% o més de cacau acostumen a situar-se entre les opcions nutricionalment més interessants. La quantitat de sucre sol ser baixa en comparació amb les varietats amb menys cacau i concentren una proporció més elevada de polifenols, entre els quals destaquen els flavanols.
Aquests compostos han estat estudiats especialment per la seva activitat antioxidant i pels possibles efectes sobre la salut cardiovascular. Alguns flavanols del cacau poden afavorir la producció d’òxid nítric, implicat en la regulació del to dels vasos sanguinis.
Ara bé, més cacau no significa que la xocolata deixi de ser un aliment energètic. Una ració petita pot aportar una quantitat considerable de calories i greixos, de manera que la moderació continua sent important.
El 70% també és una bona opció
No és necessari arribar al 90% o al 99% si el sabor resulta excessivament amarg. Una xocolata amb un 70% o 75% de cacau i una llista d’ingredients senzilla pot encaixar perfectament en una alimentació equilibrada.
El terme “xocolata negra”, per si sol, no garanteix una proporció especialment elevada de cacau. Per això, és preferible comprovar el percentatge indicat a l’etiqueta i observar també la quantitat de sucre i els ingredients utilitzats.
Entre dues tauletes amb percentatges semblants, una composició senzilla basada principalment en pasta de cacau, mantega de cacau i una quantitat moderada de sucre facilita l’elecció.
Què passa quan baixa del 70%?
A mesura que disminueix la proporció de cacau, habitualment augmenta la de sucre. Una xocolata negra del 50% o 60% continua contenint cacau i els seus compostos característics, però nutricionalment pot presentar diferències considerables respecte d’una del 85%.
Això no la converteix en un producte que s’hagi d’evitar. Simplement, el nom comercial no és suficient per valorar-la i cal recórrer a l’etiqueta.
Amb llet i blanca, composicions diferents
La xocolata amb llet conté menys cacau i incorpora ingredients lactis, a més d’acostumar a presentar una proporció superior de sucre. Pot contenir també fruits secs com ametlles o avellanes, que aporten fibra, proteïnes i greixos insaturats, encara que això no elimina el sucre o la densitat energètica del conjunt.
La xocolata blanca és encara més diferent. S’elabora amb mantega de cacau, sucre i ingredients lactis, però no conté els sòlids de cacau responsables de bona part dels polifenols presents en la xocolata negra. Per això, no se li poden atribuir els mateixos efectes potencials associats al cacau.
Una xocolatina no és només xocolata
Barretes farcides, bombons amb caramel, galetes recobertes i altres snacks amb xocolata mereixen una consideració diferent. En aquests casos, el cacau és només un dels ingredients d’un producte que pot incorporar galetes, cremes, sucres o diferents greixos.
Per això, no és equivalent comparar una unça de xocolata negra amb una barreta que simplement conté xocolata.
I quanta n’hauríem de menjar? No existeix cap necessitat nutricional de consumir xocolata cada dia. Una petita porció, per exemple d’entre 10 i 20 grams, pot encaixar en una alimentació saludable si ens agrada, especialment si escollim varietats amb un percentatge elevat de cacau. Però ni una xocolata del 85% és un superaliment ni prendre ocasionalment xocolata amb llet o blanca converteix una dieta en poc saludable. El que continua determinant la qualitat de l’alimentació és el conjunt.
