La pasta és un dels aliments més habituals de la nostra dieta, però també un dels que acumulen més mites nutricionals. Un dels més estesos és que menjar-ne al vespre engreixa més que fer-ho al migdia, perquè durant la nit gastem menys energia i els hidrats de carboni s’acumulen en forma de greix.
Però és realment així? El dietista-nutricionista de ‘La Vanguardia’ Aitor Sánchez explica que no hi ha motius per prohibir la pasta a l’hora de sopar. La conveniència de consumir-ne depèn de les necessitats energètiques de cada persona, de la seva activitat física i de la composició global de l’àpat.
Els hidrats de carboni no engreixen més a la nit
Una de les creences més habituals és que el metabolisme deixa de funcionar de la mateixa manera quan arriba el vespre. Tanmateix, el cos continua consumint energia durant la nit per mantenir funcions essencials com la respiració, la circulació sanguínia o la regulació de la temperatura.
Des d’un punt de vista nutricional, menjar pasta, arròs o patata al migdia o al vespre no implica automàticament diferències importants en el pes corporal.
És cert que els ritmes circadiaris poden influir en la resposta metabòlica als aliments, però això no justifica eliminar els hidrats de carboni del sopar.
El que té més importància és la quantitat total d’energia consumida al llarg del temps, la qualitat de l’alimentació i les necessitats individuals.
La clau és la quantitat i l’acompanyament
Segons Sánchez, el problema no acostuma a ser la pasta, sinó determinades preparacions que poden resultar excessivament contundents.
Un plat molt abundant, amb grans quantitats de nata, formatge o salses grasses, pot aportar moltes calories i resultar pesat abans d’anar a dormir.
En canvi, una ració moderada de pasta integral amb verdures, oli d’oliva i una font de proteïna, com tonyina, ou o llegums, pot constituir un sopar equilibrat.
La pasta integral, a més, acostuma a aportar més fibra que la refinada, fet que pot contribuir a augmentar la sensació de sacietat.
Fer exercici també canvia les necessitats
L’activitat física és un altre factor determinant. Les persones que practiquen esport, especialment si entrenen a la tarda, poden beneficiar-se de consumir aliments rics en hidrats de carboni al sopar per ajudar a reposar les reserves de glucogen muscular.
En canvi, una persona amb una rutina molt sedentària pot necessitar racions més petites i donar més protagonisme a les verdures i a les fonts de proteïna.
Això no significa que hagi de renunciar completament a la pasta, sinó adaptar-ne la quantitat a les seves necessitats.
També convé tenir en compte l’hora de sopar. Els àpats molt abundants just abans d’anar a dormir poden dificultar la digestió o empitjorar el descans en algunes persones.
En definitiva, no hi ha una norma universal que obligui a reservar la pasta per al migdia. Es pot menjar perfectament per sopar, sempre que la ració i els ingredients encaixin en una alimentació equilibrada.
