Les malalties transmeses pels aliments provoquen més d’un milió de morts cada any arreu del món. Malgrat els avenços tecnològics i els controls que s’han incorporat durant les últimes dècades, bacteris, virus, paràsits i determinats perills químics continuen representant un repte important per a la salut pública.
Així ho ha explicat Ana Allende Prieto, professora d’investigació del CEBAS-CSIC, durant la seva participació en un curs d’estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), a Santander, centrat en la ciència i la innovació aplicades a una alimentació saludable i sostenible.
Una seguretat alimentària en transformació
Segons Allende, el paradigma de la seguretat alimentària està experimentant una “transformació crítica”. Les noves tecnologies permeten identificar amb molta més precisió els microorganismes presents en els aliments i conèixer millor els riscos que poden representar.
Un dels avenços més importants és la seqüenciació del genoma. Si antigament es podia detectar la presència de Listeria en un aliment com la llet, actualment les tècniques disponibles permeten caracteritzar amb molta més precisió el microorganisme responsable. Aquesta informació facilita la investigació de brots i contribueix a millorar-ne la prevenció.
La intel·ligència artificial també comença a tenir un paper en aquest àmbit. Entre altres aplicacions, pot utilitzar-se per simular o supervisar determinats comportaments humans a les plantes de processament d’aliments i detectar situacions que podrien comprometre la seguretat dels productes.
Perill i risc no són el mateix
Allende també ha destacat la importància de diferenciar dos conceptes fonamentals. Un perill és qualsevol agent amb capacitat de provocar un dany, mentre que el risc expressa la probabilitat que aquest dany arribi realment a produir-se.
Aquesta distinció és essencial a l’hora d’avaluar la seguretat dels aliments. De fet, la investigadora recorda que el “risc zero” no existeix: fins i tot quan es compleixen tots els protocols de seguretat, sempre pot quedar una petita probabilitat de patir una malaltia relacionada amb els aliments.
Una qüestió de salut global
La seguretat alimentària s’emmarca cada vegada més en el concepte One Health, que entén la salut de les persones, els animals i el medi ambient com realitats estretament interconnectades.
Això obliga a abordar els riscos alimentaris des d’una perspectiva més àmplia. Segons Allende, les mesures de salut pública han de buscar un equilibri amb la viabilitat econòmica dels sistemes alimentaris i els límits ecològics del planeta.
Aquest enfocament resulta especialment rellevant davant reptes globals com el canvi climàtic, la inseguretat alimentària o la necessitat de desenvolupar sistemes de producció més sostenibles. En aquest escenari, la innovació, la digitalització i la intel·ligència artificial poden convertir-se en eines cada vegada més importants per detectar riscos i aconseguir aliments més segurs.
