Amb l’arribada de la tardor, les magranes tornen a omplir les fruiteries. Darrere d’una pell gruixuda i resistent s’amaguen desenes de grans vermellosos, brillants i sucosos, amb un gust que combina dolçor i acidesa. Octubre i novembre són dos dels mesos més adequats per consumir aquesta fruita, que forma part de la tradició agrícola i gastronòmica mediterrània des de fa segles.
El magraner (Punica granatum) és originari d’una extensa regió que s’estén des de l’actual Iran fins a l’entorn de l’Himàlaia. Amb el temps, el seu cultiu es va estendre per la Mediterrània, on la magrana va adquirir una gran importància alimentària i simbòlica, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
Una fruita amb història i simbolisme
La magrana ja era coneguda a les civilitzacions de l’antiguitat. A Egipte s’associava amb la vida i la fertilitat, mentre que en la tradició grega apareix vinculada al mite de Persèfone i al cicle de les estacions.
També té un paper destacat en les tradicions jueves i cristianes, en què simbolitza, entre altres conceptes, l’abundància i la fecunditat.
Des del punt de vista botànic, és un fruit particular: es classifica com una balaüsta, un tipus de baia amb una coberta externa gruixuda i resistent que protegeix les llavors envoltades d’una part carnosa i sucosa.
Quins beneficis nutricionals aporta?
La magrana destaca pel contingut en aigua, fibra i diferents compostos vegetals, especialment polifenols amb activitat antioxidant.
També aporta vitamina C, potassi i altres micronutrients, encara que les quantitats varien segons la varietat i el grau de maduració.
Diverses investigacions han estudiat els possibles efectes del consum de magrana sobre la salut cardiovascular i la pressió arterial. Alguns resultats són prometedors, però encara no permeten atribuir-li propietats terapèutiques ni considerar-la un substitut dels tractaments mèdics.
Com passa amb altres fruites, el principal benefici és incorporar-la habitualment a una alimentació variada i rica en vegetals.
Del camp a la cuina
A Espanya, el cultiu de magranes es concentra especialment en zones d’Alacant, València i Múrcia. Entre les varietats més conegudes hi ha la mollar, apreciada per la dolçor, i la wonderful, habitualment més àcida.
Els productors afronten reptes relacionats amb les temperatures extremes, que poden provocar alteracions a la pell dels fruits i dificultar-ne la comercialització, encara que l’interior mantingui una qualitat adequada.
Per això, una part de la producció es destina a elaborar sucs i altres productes transformats, una alternativa que també contribueix a reduir el malbaratament alimentari.
A la cuina, la magrana ofereix moltes possibilitats. Els grans es poden incorporar a amanides, plats de verdures, receptes amb formatge o postres. També combinen amb carns, peixos i preparacions fredes.
La seva presència arriba fins a l’alta gastronomia, amb elaboracions com la terrina de foie amb gelea de magrana de Carles Gaig o les propostes del Celler de Can Roca.
En definitiva, la magrana és molt més que una fruita de temporada: combina història, valor nutricional i una gran capacitat per aportar color, frescor i contrast als plats de tardor.
