Durant anys s’ha considerat que la llet desnatada era una opció més saludable que la llet sencera, especialment pel que fa a la salut cardiovascular. Tanmateix, les investigacions més recents apunten que les diferències entre ambdues opcions podrien ser molt menors del que s’havia pensat.
Diversos estudis indiquen que el consum de lactis, independentment del seu contingut en greix, no s’associa de manera clara amb un augment del risc de malalties cardiovasculars. A més, els assajos clínics tampoc han observat diferències significatives entre els lactis sencers i els baixos en greix en aspectes com els nivells de colesterol, la pressió arterial o la glucèmia.
En aquest context, Walter Willett, professor d’epidemiologia i nutrició de Harvard, ha compartit diverses recomanacions sobre el paper dels lactis dins d’una alimentació equilibrada.
Quines diferències hi ha entre els tipus de llet?
La llet de vaca continua sent la més consumida i es comercialitza principalment en tres varietats.
La llet sencera conserva tots els seus nutrients originals i presenta un contingut gras que acostuma a situar-se entre el 3,5% i el 5%. També destaca per la seva textura més cremosa i un sabor més intens.
La llet semidesnatada conté aproximadament entre l’1,5% i l’1,8% de greix, ja que durant el procés d’elaboració se n’elimina una part. Posteriorment, alguns nutrients es reincorporen per mantenir-ne el valor nutricional.
La llet desnatada és la que presenta menys greix, amb menys d’un 0,5%. Igual que la semidesnatada, sol enriquir-se amb vitamines i minerals després del procés de desnatat.
Malgrat aquestes diferències, totes tres opcions aporten quantitats similars de proteïnes, vitamines i minerals essencials.
La qualitat global de la dieta és més important
Segons Willett, una ració diària de lactis sencers té un impacte reduït sobre el risc cardiovascular, de manera que el percentatge de greix no representa una gran diferència quan el consum és moderat.
L’expert assenyala, però, que els greixos insaturats d’origen vegetal, presents en aliments com l’oli d’oliva, l’oli de soja o l’oli de canola, s’associen habitualment a millors resultats de salut a llarg termini.
També destaca que els lactis fermentats, com el iogurt natural o alguns formatges, poden ser opcions especialment interessants dins d’una dieta equilibrada.
Atenció als aliments que substitueixen els lactis
Quan es trien versions baixes en greix, Willett recomana fixar-se en els aliments que compensen aquestes calories. Substituir-les per sucres afegits o hidrats de carboni refinats no aporta beneficis. En canvi, considera preferible recórrer a fonts de proteïna de qualitat i greixos saludables, com els llegums, els fruits secs o els olis vegetals.
També recorda la importància d’incorporar regularment aliments vegetals rics en proteïna, com la soja, les lleguminoses o els fruits secs. En aquest sentit, una beguda de soja amb poc sucre afegit pot ser una alternativa interessant a la llet.
Finalment, l’expert adverteix que no tots els aliments ultraprocessats són iguals. Productes com el pa integral, els cereals integrals o alguns iogurts poden formar part d’una alimentació saludable. El principal problema continua sent el consum elevat de productes amb grans quantitats de sucres afegits, greixos poc saludables i sal.
