Has sentit a parlar alguna vegada del Kiwiño? És possible que no, perquè és un tipus de kiwi molt petit que creix a Galícia i Astúries. En realitat, procedeix d’Àsia, i a les nostres fronteres se’l coneix també com minikiwi o kiwi nan, mentre que internacionalment és el kiwiberry o baby kiwi. Són uns kiwis de petit tamany, de pell fina, llisa i comestible, que presenten diverses diferències amb les varietats més conegudes de kiwi, tal i com publica ‘La Vanguardia‘.
De fet, aquest tipus de kiwi es menja amb pell, cosa que fa que siguin molt fàcils de consumir i es pugui tirar d’ells en qualsevol moment. A més són sorprenentment dolços. El kiwiño, de fet, s’estudia des de finals dels anys 80, quan es van començar a fer les primeres proves en el Servei Regional de Recerca i desenvolupament Agroalimentari (SERIDA), un centre situat a Villaviciosa (Astúries) dependent del govern asturià.
És molt probable que s’acabi posant de moda en els propers temps, ja que no només és fàcil de menjar i és extradolç, sinó que és, al costat de la papaia, la fruita més densa en nutrients d’entre les trenta més consumides del món. A més, té una gran concentració d’antioxidants i presenta fins a 8 vegades més vitamina C que un kiwi normal.
A més, els experts assenyalen que el kiwiño té una capacitat antioxidant superior a la d’altres varietats de kiwi, de manera que pot ser beneficiós incloure’l en la dieta de manera regular, sempre combinat amb altres fruites. A més, també hi ha diverses varietats de kiwiño. D’una banda, els que són completament vermells; d’altra banda, els íntegrament verds i, finalment, aquells que tenen la pellroja i la polpa verda, tots de grandàries similars i tots molt dolços.
Finalment, cal tenir en compte que és una fruita molt saludable, però no imprescindible.
