Durant dècades s’ha repetit que els gelats de nata eren preferibles als de gel perquè aquests últims “no alimentaven”. La idea té una part de veritat: els primers poden aportar proteïnes i altres nutrients procedents de la llet, mentre que els segons estan formats principalment per aigua i sucres. Però això no significa necessàriament que siguin més saludables.
De fet, sota les denominacions populars de gelat “de nata” i “de gel” s’amaguen productes molt diferents. Per saber realment què estem comprant, cal mirar la denominació legal i, sobretot, la llista d’ingredients i la informació nutricional.
No tots els gelats cremosos porten nata
La legislació diferencia diverses categories. El gelat crema ha de contenir almenys un 8% de matèria grassa làctia, mentre que el gelat de llet n’ha de tenir com a mínim un 2,5%. En el gelat de llet desnatada, en canvi, la proporció de greix làctic és molt baixa.
Una categoria diferent és la denominada simplement “gelat”, que ha de contenir almenys un 5% de matèria grassa alimentària. Això significa que el greix no ha de procedir necessàriament de la nata i pot ser d’origen vegetal.
Des del punt de vista gastronòmic, la nata contribueix a aconseguir una textura cremosa, aporta sabor i ajuda a fer que el producte es fongui de manera agradable. Per això, els gelats crema solen ser especialment valorats per la seva textura, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
Què contenen els gelats de gel?
En l’altre extrem hi ha els gelats d’aigua i els sorbets. Els primers estan formats principalment per aigua, mentre que els sorbets han de contenir una determinada proporció de fruita.
La seva funció gastronòmica també és diferent. No busquen oferir la cremositat d’un gelat de nata, sinó proporcionar una sensació més lleugera i refrescant. El seu contingut en greixos acostuma a ser molt inferior, però això no implica que siguin necessàriament baixos en sucre.
Que un sorbet contingui fruita tampoc el converteix automàticament en l’equivalent a menjar una peça de fruita fresca. La quantitat de fruita pot ser limitada i el producte pot incorporar sucres afegits.
Més nutrients no significa necessàriament més saludable
Un gelat elaborat amb llet o nata pot aportar proteïnes, calci i altres nutrients procedents dels ingredients lactis. Però també acostuma a presentar una densitat energètica superior a causa del seu contingut en greixos i sucres.
Els gelats de gel, per la seva banda, poden aportar menys calories si tenen menys sucre i pràcticament no contenen greix, però la composició varia enormement entre productes. Per això, no es pot afirmar que tots els gelats de gel siguin més lleugers ni que tots els de nata siguin nutricionalment superiors.
L’etiqueta permet fer una comparació molt més útil. Convé observar la quantitat de sucres, greixos saturats i calories, així com la qualitat dels ingredients i la mida real de la ració.
Un aliment per gaudir, no per nodrir-se
La qüestió principal és que un gelat no necessita ser una font rellevant de nutrients. Les proteïnes, el calci, la fruita o els greixos saludables es poden obtenir fàcilment d’altres aliments amb un perfil nutricional més interessant.
Per això, si el consum és ocasional, l’elecció entre un gelat cremós i un de gel pot basar-se principalment en el gust personal. Si se’n consumeixen amb més freqüència, sí que resulta útil comparar les etiquetes i triar opcions amb una composició senzilla i quantitats moderades de sucres i greixos saturats.
En definitiva, aquella idea que el gelat de nata és “millor perquè alimenta més” simplifica massa la qüestió. Pot aportar més nutrients, però també més energia. Quan parlem d’un producte destinat fonamentalment al plaer, consumir-lo ocasionalment i en una quantitat raonable és més important que decidir si és de nata o de gel.
