El cafè és una de les begudes més consumides del món i, des de fa anys, també una de les més estudiades. Ara, una nova declaració científica de l’Associació Americana del Cor, publicada a la revista Circulation, conclou que, per a la majoria dels adults sans, consumir fins a 400 mil·ligrams de cafeïna al dia —l’equivalent aproximat a entre tres i cinc tasses de cafè negre— és segur i fins i tot podria associar-se a un menor risc de diverses malalties cardiovasculars.
Ara bé, els experts adverteixen que no totes les fonts de cafeïna tenen els mateixos efectes i alerten especialment sobre les begudes energètiques, que poden contenir concentracions molt més elevades.
El cafè, relacionat amb beneficis cardiovasculars
Segons la revisió dels estudis disponibles, el consum moderat de cafè sense sucre, xarops, nata ni altres additius s’associa amb un menor risc de desenvolupar diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, insuficiència cardíaca, ictus i alguns trastorns del ritme cardíac.
Alguns assaigs clínics també suggereixen que la cafeïna del cafè podria reduir el risc de fibril·lació auricular, tot i que podria augmentar lleugerament la presència de contraccions ventriculars prematures, unes alteracions del ritme cardíac que, en la majoria dels casos, són benignes.
Les begudes energètiques, un cas diferent
Els especialistes insisteixen que els resultats no es poden extrapolar a les begudes energètiques. Aquestes poden contenir entre tres i quatre vegades més cafeïna que el cafè convencional i s’han relacionat amb un increment del risc d’hipertensió arterial i d’arítmies.
Les dosis molt elevades de cafeïna, especialment les presents en concentrats energètics o shots, poden provocar alteracions del ritme cardíac fins i tot en adults joves sense malalties cardiovasculars conegudes.
Cada organisme respon de manera diferent
La cafeïna es metabolitza principalment al fetge, però la velocitat amb què cada persona la processa depèn de factors com la genètica, l’edat, el metabolisme, alguns medicaments o l’hàbit de consumir-ne.
Per això, mentre que algunes persones toleren diverses tasses de cafè sense cap molèstia, d’altres poden experimentar palpitacions, nerviosisme, augment temporal de la pressió arterial o dificultats per dormir amb quantitats molt més petites.
També importa com es prepara el cafè
Els investigadors recorden que no tots els cafès tenen la mateixa composició. El cafestol, un compost present tant en el cafè amb cafeïna com en el descafeïnat, pot augmentar els nivells del colesterol LDL, conegut popularment com a colesterol «dolent».
Aquest compost és abundant en preparacions sense filtre, com l’espresso, el cafè de premsa francesa, el cafè turc o el bullit. En canvi, pràcticament desapareix quan el cafè es prepara amb filtres de paper o es consumeix en forma de cafè instantani.
No hi ha una recomanació universal
Els autors subratllen que els resultats s’han d’interpretar amb prudència. Encara calen més estudis per entendre com influeixen els diferents tipus de cafè i altres fonts de cafeïna, com el te, els refrescos o les begudes energètiques.
La conclusió és que, per a la majoria d’adults sans, un consum moderat de cafè negre sembla segur i pot formar part d’una alimentació saludable. Tot i això, la resposta a la cafeïna és molt individual, de manera que qualsevol persona que experimenti palpitacions, ansietat o alteracions del son hauria d’ajustar-ne el consum i consultar un professional sanitari si té dubtes.
