El consum de raïm podria tenir un impacte molt més ampli sobre la salut de la pell del que es pensava fins ara. Així ho suggereix una nova investigació publicada a la revista científica ACS Nutrition Science, que apunta que aquest aliment podria afavorir canvis en l’expressió genètica relacionats amb la protecció cutània i la resposta davant l’estrès oxidatiu.
Fins ara, diferents assaigs clínics ja havien observat que el consum de raïm podia augmentar la resistència de la pell a la radiació ultraviolada en aproximadament entre un 30% i un 50% de les persones estudiades. Ara, però, els investigadors consideren que els efectes podrien ser encara més generals i afectar potencialment totes les persones, encara que de manera diferent en cada individu.
Canvis en l’expressió genètica
L’estudi es va dur a terme amb voluntaris humans que van consumir l’equivalent a tres racions de raïm sencer al dia durant dues setmanes. Els investigadors van analitzar l’expressió genètica de la pell abans i després del consum de raïm, tant amb exposició a baixes dosis de radiació UV com sense aquesta exposició.
Els resultats van mostrar que cada persona presentava un patró diferent d’expressió genètica des de l’inici de l’estudi. Tot i això, després del consum de raïm es van detectar modificacions en aquests patrons individuals. També es van observar canvis addicionals quan es combinava el consum de raïm amb l’exposició a radiació ultraviolada.
Segons els investigadors, aquests canvis podrien estar relacionats amb una major queratinització i cornificació de la pell, processos naturals que contribueixen a reforçar la barrera cutània davant les agressions externes.
Menys estrès oxidatiu
L’estudi també va analitzar la presència de malondialdehid, un marcador associat a l’estrès oxidatiu. Els nivells d’aquest compost es van reduir en les persones que havien consumit raïm, especialment després de l’exposició a radiació UV de baixa intensitat.
Els autors interpreten aquests resultats com un possible efecte protector davant del dany ambiental i dels processos oxidatius que afecten la pell amb el pas del temps.
John Pezzuto, professor i degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de la Salut de la Western New England University, assegura que aquestes dades reforcen la idea que el raïm podria actuar com un aliment amb efectes nutrigenòmics, és a dir, capaç d’influir sobre l’activitat dels gens.
Més enllà de la pell
Els investigadors consideren que aquests efectes no necessàriament es limitarien a la pell. Segons apunten, és possible que el consum de raïm també influeixi sobre l’expressió genètica d’altres teixits i òrgans del cos, com ara el fetge, els músculs, els ronyons o fins i tot el cervell.
Tot i això, els autors recorden que encara calen més estudis per entendre millor fins a quin punt aquests canvis genètics es tradueixen en beneficis clínics reals i sostinguts a llarg termini.
La investigació s’emmarca dins del camp de la nutrigenòmica, una disciplina que estudia com els aliments poden interactuar amb els gens i influir en diferents processos biològics relacionats amb la salut.
