Un estudi del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) ha identificat la presència d’un o més edulcorants baixos o sense calories autoritzats a la Unió Europea en 2.469 aliments i begudes comercialitzats al mercat espanyol.
La investigació, publicada a la revista Journal of Food Composition and Analysis, actualitza estudis anteriors i reflecteix l’increment de l’ús d’aquests ingredients arran de la reformulació de molts productes per reduir-ne el contingut en sucres.
On es troben més sovint?
L’anàlisi s’ha fet a partir de la base de dades alimentària NUTRIFEN de la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN), que recull informació representativa del 85% del mercat espanyol.
La categoria amb una presència més elevada d’edulcorants és la de:
- Refrescos, aigües envasades i altres begudes (36,65%).
En comparació amb estudis anteriors, també destaca l’augment d’aquests ingredients en:
- Barretes de xocolata.
- Productes de confiteria.
- Cobertures dolces.
- Postres.
Aquest grup ha passat a ocupar la segona posició, per davant dels sucs i nèctars de fruita.
Quins edulcorants són els més utilitzats?
Segons l’estudi, els més freqüents són:
- Acesulfam K (58,24%).
- Sucralosa (43,62%).
- Aspartam (32,28%).
Els investigadors assenyalen que la composició dels productes ha canviat de manera notable durant els darrers anys.
Cada vegada més combinacions
Una altra de les conclusions és que avui és habitual trobar diversos edulcorants en un mateix producte.
La majoria dels aliments analitzats incorporen dos o tres edulcorants de manera simultània, tot i que alguns arriben a contenir-ne cinc, sis, set o fins i tot vuit.
Es tracta d’una tendència diferent de la que predominava fa quinze o vint anys, quan era més habitual utilitzar un únic edulcorant.
Una eina per als consumidors i les autoritats
Els autors destaquen que conèixer la presència d’aquests ingredients pot ajudar els consumidors a prendre decisions més informades, especialment aquells que volen controlar la ingesta de sucres o segueixen necessitats dietètiques específiques.
Alhora, aquestes dades permeten a les autoritats sanitàries seguir l’evolució de la reformulació dels aliments, avaluar les pràctiques d’etiquetatge i disposar d’informació actualitzada per al desenvolupament de futures polítiques nutricionals.
