L’extracte de carn d’ostra podria ajudar a reduir la inflamació intestinal, segons un estudi de la Universitat de Ferrara (Itàlia) presentat al congrés de la Societat de Biologia Experimental, celebrat a Florència. La investigació suggereix que aquest producte, fàcil d’obtenir i potencialment sostenible, podria tenir aplicacions futures com a ingredient nutracèutic, tot i que els resultats encara s’han de confirmar en persones.
Resultats prometedors en cèl·lules intestinals
Els investigadors van analitzar la composició nutricional de la carn d’ostra deshidratada i en van obtenir un extracte que posteriorment van aplicar sobre cèl·lules epitelials intestinals humanes exposades a un estímul inflamatori.
L’estudi va observar que l’extracte era capaç de reduir diversos marcadors associats a la inflamació, com l’activació de la via NF-kB i l’expressió de l’enzim COX-2, implicats en la resposta inflamatòria.
A més, també va contribuir a preservar la integritat de la barrera intestinal i a restaurar-ne la permeabilitat normal, uns resultats que es van confirmar mitjançant microscòpia electrònica.
Possibles aplicacions
Segons els autors, és la primera vegada que s’observa un efecte antiinflamatori de la carn d’ostra en cèl·lules intestinals humanes.
L’equip destaca que les ostres són un aliment àmpliament consumit i que l’extracte es pot obtenir directament del teixit sense processos complexos de purificació, fet que en podria facilitar un eventual ús com a suplement dietètic.
Una possible sortida per als excedents d’aqüicultura
Els investigadors expliquen que les ostres utilitzades provenien de la llacuna de Goro, al delta del Po, una de les principals zones productores d’Itàlia. En aquesta regió, entre un 30% i un 40% de la producció anual es descarta.
L’estudi planteja la possibilitat d’aprofitar aquest excedent per elaborar ingredients amb potencial valor afegit, convertint un residu de l’aqüicultura en un recurs d’interès.
Tot i els resultats obtinguts, els autors insisteixen que calen nous estudis i assaigs clínics per confirmar aquests efectes en humans, determinar-ne les dosis segures i identificar quins compostos bioactius són els responsables de l’activitat antiinflamatòria.
