Els envasos plàstics utilitzats habitualment per conservar peix a casa poden transferir compostos químics als aliments fins i tot quan es mantenen a temperatures de refrigeració o congelació. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), amb la col·laboració de la Universitat de Florència.
La investigació, publicada a la revista científica Environment International, és la primera que analitza aquesta migració química en condicions reals d’emmagatzematge domèstic en fred. Fins ara, la major part dels treballs s’havien centrat en els efectes de les altes temperatures sobre els plàstics.
Quatre grups de contaminants analitzats
L’equip investigador va estudiar quatre famílies de compostos presents habitualment en els materials plàstics: ftalats, èsters organofosforats, bisfenols i plastificants alternatius als ftalats. Aquestes substàncies s’utilitzen per aportar flexibilitat, resistència i estabilitat als envasos.
L’anàlisi es va dur a terme amb diferents tipus de recipients, entre els quals hi havia safates de poliestirè, safates compostables, films transparents i bosses per congelar.
Per comprovar-ne l’impacte, es van utilitzar tres espècies de consum habitual a Espanya: salmó, tonyina i lluç. Els peixos es van conservar durant 48 hores a 4 °C o bé durant 30 dies a -18 °C. En tots els casos es va detectar transferència de compostos químics des de l’envàs fins a l’aliment.
El temps de contacte, un factor determinant
Segons les investigadores, el temps que el peix roman en contacte amb l’envàs és un dels elements que més influeix en la migració dels contaminants. Com més llarg és aquest període, més gran és la quantitat de substàncies absorbides.
L’estudi també va observar diferències segons el tipus de peix. Els compostos més afins als greixos es transferien amb més facilitat a espècies grasses com el salmó, mentre que alguns bisfenols mostraven nivells més elevats en peixos amb més contingut d’aigua, com el lluç.
Entre els 49 contaminants estudiats, alguns bisfenols van arribar a presentar taxes de migració molt elevades. També es va detectar una transferència significativa del plastificant DEHA.
El bisfenol A concentra la preocupació
Una de les conclusions més destacades és que prop de la meitat dels escenaris analitzats superaven els llindars de risc establerts per les autoritats. En la pràctica totalitat dels casos, aquesta situació estava relacionada amb el bisfenol A.
L’escenari considerat de major risc va ser el lluç congelat durant 30 dies en una safata compostable, mentre que el de menor risc va correspondre a la refrigeració en bosses de plàstic.
L’estudi recorda que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va reduir l’any 2023 la ingesta diària tolerable de bisfenol A en 20.000 vegades, arran de les evidències sobre el seu potencial com a disruptor endocrí.
Les autores assenyalen la necessitat que les avaluacions de seguretat alimentària tinguin en compte les condicions reals de conservació a les llars i reclamen més informació toxicològica sobre els nous additius que s’utilitzen com a substituts dels compostos restringits.
