L’all és un ingredient essencial de la cuina mediterrània, però quan comença a germinar sovint genera dubtes sobre si encara és apte per al consum. La presència d’un brot verd al centre del gra ha portat a estendre la idea que cal descartar-lo, tot i que els experts ho desmenteixen, tal i com publica OK Diario.
Segons el xef Michael Handal, de l’Institut d’Educació Culinària, l’aparició d’aquest germen és un procés completament natural que es produeix amb el pas del temps, especialment si l’all es conserva durant setmanes. En aquest sentit, ni el gra ni el brot verd són tòxics ni representen un risc per a la salut.
Conservació: el factor clau
La germinació està directament relacionada amb les condicions d’emmagatzematge. Els especialistes recomanen guardar els alls en un lloc fosc, fresc i ben ventilat, on poden conservar-se durant mesos.
En canvi, la nevera no és una bona opció, ja que pot accelerar aquest procés i afavorir l’aparició dels brots. Aquest fenomen també es dona en altres aliments com les patates o les cebes, sense que això impliqui necessàriament que s’hagin de descartar.
Canvis en el sabor i usos a la cuina
Tot i que l’all germinat és segur, sí que pot presentar diferències organolèptiques. El germen acostuma a aportar un gust més amarg i una digestió més pesada per a algunes persones. Per això, en determinades preparacions es recomana retirar-lo.
Amb tot, tant el gra com el brot són comestibles i es poden incorporar a la cuina. Els brots verds es poden saltejar, sofregir o utilitzar en cru, de manera similar a altres ingredients com el cibulet, per aportar matisos a plats com ous remenats, torrades o carns.
A més, el germinat conté compostos antioxidants i minerals com el fòsfor o el calci, fet que també contribueix al seu interès nutricional.
Quan cal descartar-lo
Hi ha, però, senyals clars que indiquen que l’all ja no és apte per al consum. Si presenta una textura tova, zones marronoses o signes de deteriorament, és preferible no utilitzar-lo.
En definitiva, la germinació de l’all no implica cap risc sanitari, sinó un canvi natural en el seu cicle. La decisió de consumir-lo o no dependrà principalment del seu estat i de l’ús culinari que se’n vulgui fer.
