Un estudi internacional ha revelat nous detalls sobre l’alimentació de les comunitats europees prehistòriques. Segons la investigació, els grups humans del Mesolític combinaven una gran varietat d’aliments vegetals i animals i elaboraven preparacions culinàries més complexes del que es pensava fins ara.
La recerca ha estat dirigida per l’arqueòloga Lara González Carretero, del departament d’arqueologia de la University of York, amb la participació d’equips científics de diversos països europeus, tal i com recull ‘La Vanguardia’.
Què menjaven els europeus del Mesolític
Els investigadors han analitzat restes orgàniques conservades en peces de ceràmica trobades en jaciments arqueològics del nord i l’est d’Europa. Aquestes restes han permès identificar ingredients utilitzats en la preparació dels aliments.
Entre els productes detectats hi ha:
- herbes i fulles silvestres
- llavors i baies
- peix i marisc
- diversos productes animals
Aquests resultats indiquen que els grups de caçadors, pescadors i recol·lectors combinaven aliments d’origen vegetal i animal en els seus plats.
Evidències directes de cuina prehistòrica
L’estudi aporta una de les primeres evidències directes del processament i consum conjunt de plantes i animals durant el Mesolític. Entre les plantes identificades hi ha espècies del gènere Chenopodium, emparentades amb la quinoa actual.
Tot i això, moltes d’aquestes plantes ja no formen part de la dieta moderna. Algunes espècies identificades avui gairebé no es consumeixen o es consideren tòxiques, mentre que d’altres s’utilitzen principalment com a herbes.
Amb l’arribada del Neolític i la domesticació d’animals i plantes, cereals i llegums es van convertir progressivament en la base de l’alimentació europea.
Tradicions culinàries diverses
Els resultats també suggereixen que cada comunitat desenvolupava les seves pròpies tradicions culinàries i que la ceràmica s’utilitzava de manera habitual per cuinar i preparar aliments.
Segons els investigadors, aquestes troballes reforcen la idea que els aliments aquàtics i les plantes silvestres tenien un paper fonamental en la dieta dels primers europeus.
Mirant cap al futur
La investigació també obre noves perspectives en l’àmbit de l’etnobotànica. Segons l’arqueobotànica Marian Berihuete-Azorín, de la Universitat Autònoma de Barcelona, estudiar aquestes plantes pot ajudar a identificar espècies que podrien reintroduir-se en el futur.
Moltes d’aquestes plantes són resistents al canvi climàtic i ja estan adaptades a les condicions ecològiques de cada territori, fet que podria tenir interès en els sistemes alimentaris del futur.
