La dieta cetogènica podria aportar alguns beneficis metabòlics addicionals respecte a la dieta mediterrània o una alimentació baixa en greixos quan s’acompanya d’una pèrdua de pes similar. Així ho indica un assaig clínic de la Universitat de Washington a Saint Louis, als Estats Units, publicat a la revista Cell Metabolism.
La investigació es va fer amb 42 persones amb obesitat, prediabetis i acumulació de greix al fetge. Els participants van seguir durant quatre o cinc mesos una de tres dietes: cetogènica, mediterrània o baixa en greixos i predominantment vegetal. En tots els casos, l’aportació energètica es va ajustar perquè perdessin aproximadament un 10% del pes corporal.
Al final de l’estudi, les tres estratègies van aconseguir reduir significativament el greix corporal i millorar la sensibilitat a la insulina. Tanmateix, la dieta cetogènica va destacar en alguns dels indicadors relacionats amb la salut metabòlica i hepàtica.
Tres dietes amb composicions molt diferents
La diferència principal entre les tres intervencions era la distribució dels macronutrients. En la dieta cetogènica, només un 4% de les calories procedien dels hidrats de carboni, mentre que els greixos representaven un 73%.
En la dieta mediterrània, els hidrats aportaven aproximadament el 50% de l’energia i els greixos, un 35%. La tercera dieta, basada principalment en aliments vegetals i baixa en greixos, obtenia un 70% de les calories dels hidrats de carboni i només un 15% dels greixos.
Per controlar al màxim la intervenció, els investigadors proporcionaven tots els aliments als participants, que també es reunien setmanalment amb un dietista.
Una reducció més gran del greix hepàtic
Un dels resultats més destacats es va observar al fetge. Els participants que havien seguit la dieta cetogènica van reduir el greix hepàtic una mitjana del 67%. En els altres dos grups, la disminució va ser d’aproximadament el 45%.
Els investigadors també van analitzar durant 24 hores l’activitat metabòlica dels participants mitjançant mostres de sang. El grup cetogènic va presentar l’augment més gran de glucagó, una hormona que pot afavorir la mobilització del greix hepàtic, i la reducció més pronunciada dels nivells d’insulina.
Un altre resultat que va sorprendre els autors és que, malgrat l’elevat contingut en greixos de la dieta cetogènica, no es va observar un augment dels nivells de greix o colesterol en sang durant el període estudiat.
La meitat va deixar de complir criteris de prediabetis
Les diferències també van ser rellevants en la prediabetis. Després de perdre pes, aproximadament el 50% dels participants assignats a la dieta cetogènica ja no complien els criteris d’aquesta alteració metabòlica.
La proporció va ser del 29% entre els participants que havien seguit la dieta mediterrània i del 7% en el grup de dieta baixa en greixos i predominantment vegetal.
Els resultats suggereixen, segons els investigadors, que la composició de la dieta pot tenir efectes metabòlics que van més enllà dels atribuïbles exclusivament a la pèrdua de pes.
Els resultats no són extrapolables a tothom
L’estudi presenta, però, limitacions importants. La mostra és reduïda, amb només 42 participants, i tots compartien unes característiques concretes: obesitat, prediabetis i fetge gras. A més, el seguiment només va durar entre quatre i cinc mesos.
Per tant, els resultats no permeten concloure que la dieta cetogènica sigui la millor opció per a la població general ni determinar quins efectes pot tenir si es manté durant anys.
El treball sí que reforça la idea que, en persones amb determinades alteracions metabòliques, no només importa perdre pes: la composició nutricional de la dieta també podria influir en la resposta de l’organisme. Caldran estudis més amplis i de llarga durada per determinar si els avantatges observats amb la dieta cetogènica es mantenen en el temps.
