Una investigació de la Universitat Texas A&M, als Estats Units, ha identificat una possible via biològica que podria explicar per què el consum de cafè s’associa sovint amb un menor risc d’envelliment i de malalties cròniques.
L’estudi, publicat a la revista científica Nutrients, apunta que alguns compostos presents en el cafè podrien activar un receptor anomenat NR4A1, una proteïna relacionada amb la resposta de l’organisme davant l’estrès i els processos danyosos associats a l’edat.
Segons els investigadors, aquesta és una de les primeres connexions directes detectades entre el cafè i aquest receptor.
El receptor NR4A1, clau en la protecció cel·lular
El receptor NR4A1 forma part d’una família de receptors nuclears que regulen l’activitat genètica quan el cos pateix estrès o danys cel·lulars.
Els científics expliquen que aquesta proteïna participa en processos com la inflamació, el metabolisme o la reparació de teixits, factors estretament relacionats amb malalties associades a l’envelliment, com l’Alzheimer, el Parkinson, alguns tipus de càncer o trastorns metabòlics.
“Quan un teixit es fa malbé, el receptor NR4A1 respon per intentar reduir aquest dany”, explica el doctor Stephen Safe, un dels responsables de la investigació.
No és només una qüestió de cafeïna
L’estudi conclou que els principals responsables d’aquests possibles efectes beneficiosos no serien tant la cafeïna com altres compostos naturals presents al cafè, especialment els polifenols i compostos polihidroxilats, com l’àcid cafeic.
Els investigadors van observar que aquests compostos s’uneixen al receptor NR4A1 i n’influeixen l’activitat.
En models de laboratori, aquesta activació es va associar amb una reducció del dany cel·lular i amb un alentiment del creixement de cèl·lules canceroses.
Quan els científics eliminaven el receptor NR4A1 de les cèl·lules estudiades, aquests efectes protectors desapareixien.
Aquest fet reforça la hipòtesi que aquest receptor podria ser una peça clau per entendre els efectes del cafè sobre la salut.
També el descafeïnat podria tenir efectes similars
Els autors remarquen que aquests resultats podrien ajudar a explicar per què tant el cafè amb cafeïna com el descafeïnat s’han associat en altres estudis amb beneficis similars.
Segons el doctor Safe, la cafeïna “s’uneix al receptor, però té molt poc efecte” en comparació amb altres compostos naturals del cafè.
Encara cal més recerca
Els investigadors insisteixen que es tracta d’un estudi mecanicista, centrat a entendre com funcionen els processos biològics, i no d’una demostració directa de causa i efecte en humans.
Per això, adverteixen que encara queda molta investigació per fer abans d’extreure conclusions definitives o modificar les recomanacions actuals sobre el consum de cafè.
Tot i això, consideren que els resultats reforcen la idea que determinats compostos presents als aliments vegetals poden tenir un paper important en la regulació de l’envelliment i en la prevenció de malalties cròniques.
