Un equip d’investigadors del Departament de Microbiologia de la Universidad de Málaga i de l’Instituto IHSM La Mayora ha descobert un mecanisme fins ara desconegut que ajuda la bactèria Bacillus cereus, responsable d’intoxicacions alimentàries i d’algunes infeccions humanes, a protegir-se davant els antibiòtics i altres situacions desfavorables.
Els resultats de la investigació, publicats a la revista científica Science Advances, expliquen com aquest microorganisme és capaç de construir biofilms, unes estructures que funcionen com una mena d’escut protector i que dificulten la seva eliminació.
Una barrera que reforça la supervivència de la bactèria
Segons els investigadors, els biofilms són comunitats bacterianes altament organitzades en què els microorganismes s’agrupen i generen una matriu protectora que els aïlla de l’entorn. Aquestes estructures contribueixen a la seva resistència tant en entorns sanitaris com en la indústria alimentària.
L’estudi identifica per primera vegada el sistema molecular responsable de construir aquest entramat protector. El mecanisme es basa en tres proteïnes —TasA, CalY i CapP— que coordinen la formació d’estructures filamentoses a l’exterior de la bactèria.
Els científics destaquen especialment el paper de la proteïna CapP, encarregada de regular quan i com es formen aquestes estructures. Sense aquest control, Bacillus cereus no podria generar correctament els biofilms, fet que compromet la seva capacitat de supervivència.

Capacitat d’adaptació davant les dificultats
La recerca també ha revelat que aquesta bactèria disposa de mecanismes alternatius per protegir-se. Quan el sistema principal falla, activa altres recursos, com la producció d’ADN extracel·lular o canvis en la seva mobilitat, per mantenir la seva defensa.
Aquesta capacitat d’adaptació ajuda a explicar per què aquestes comunitats bacterianes són tan difícils d’eliminar i per què poden persistir en determinades superfícies o entorns.
Segons el catedràtic Diego Romero, un dels autors de l’estudi, la descoberta és important perquè amplia el coneixement sobre l’organització d’aquestes bactèries i obre la porta a noves estratègies per controlar-les millor tant en l’àmbit mèdic com en el sector alimentari.
La investigació ha estat desenvolupada pel grup BacBio de la Universitat de Màlaga i l’IHSM La Mayora, amb la col·laboració de la Université de Bordeaux i del Centre National de la Recherche Scientifique. El treball deriva de la tesi doctoral de la investigadora Ana Álvarez-Mena.

