El dejuni intermitent podria contribuir a equilibrar els nivells hormonals en dones amb síndrome d’ovari poliquístic (SOP), segons una investigació liderada per un equip de la Universitat d’Illinois a Chicago (UIC, Estats Units).
El SOP és un trastorn caracteritzat per una producció elevada d’andrògens, especialment testosterona, i pot comportar menstruacions irregulars, presència de quists als ovaris, obesitat, acne, creixement de pèl facial i, fins i tot, infertilitat.
Tractaments i alternatives
Habitualment, el tractament de primera línia són els anticonceptius hormonals. Tanmateix, aquests poden provocar efectes secundaris com alteracions de l’estat d’ànim, canvis en la libido i impactes en el metabolisme, a més d’incrementar el risc d’accident cerebrovascular en determinats casos.
En aquest context, l’estudi de la UIC, publicat a Nature Medicine, ha examinat una alternativa terapèutica basada en la pèrdua de pes per reduir la testosterona. Segons ha explicat la professora de Nutrició de la UIC Krista Varady, responsable de la recerca, “si una dona perd aproximadament un cinc per cent del seu pes corporal, això pot contribuir a disminuir els nivells de testosterona i evitar tractaments farmacològics”.
Disseny de l’estudi
La investigació es va dur a terme amb 76 dones premenopàusiques amb SOP durant un període de sis mesos. Les participants es van dividir en tres grups: un que seguia una dieta de dejuni intermitent amb una franja d’ingesta entre les 13.00 i les 19.00 hores; un altre que aplicava un recompte calòric amb una reducció energètica del 25%; i un tercer que no introduïa cap canvi en la seva alimentació.
Els resultats mostren que ambdós enfocaments dietètics van reduir la ingesta diària en unes 200 calories, fet que es va traduir en una pèrdua de pes mitjana d’uns 4,5 quilograms al cap de sis mesos. Paral·lelament, es va observar una disminució de les concentracions de testosterona.
Resultats hormonals i metabòlics
No obstant això, només el grup que practicava alimentació amb restricció horària va aconseguir reduir l’índex d’andrògens lliures, un indicador clau de la quantitat de testosterona activa que arriba als teixits. A més, aquest mateix grup va experimentar una millora en els nivells d’HbA1c, un marcador relacionat amb el risc de diabetis.
Tot i que el dejuni intermitent no va mostrar millores en altres símptomes del SOP, com la irregularitat menstrual, Varady apunta que aquests podrien millorar si la dieta es manté a llarg termini i s’aconsegueix una reducció de pes més gran.
“Els resultats d’aquest estudi, juntament amb altres investigacions del nostre laboratori i d’altres equips, indiquen que el dejuni intermitent pot afavorir la regulació hormonal femenina, especialment en dones amb SOP”, ha remarcat la investigadora. De fet, prop del 80% de les participants del grup amb restricció horària van afirmar que tenien intenció de continuar amb aquest patró alimentari.
