Preparar menjar a casa almenys una vegada per setmana podria tenir un impacte significatiu en la salut cognitiva de les persones grans. Així ho apunta un estudi liderat per l’Institut de Ciències de Tòquio i publicat a la revista Journal of Epidemiology & Community Health, que associa aquest hàbit amb una reducció del risc de demència.
Segons els resultats, cuinar amb aquesta freqüència es vincula a una disminució del risc d’entre un 23% i un 27%, en funció del sexe. L’efecte és encara més notable en persones amb poca experiència a la cuina, on la reducció pot arribar fins al 67%.
Estímul físic i cognitiu
Els investigadors destaquen que la preparació d’aliments no només implica una activitat física moderada, sinó també un estímul cognitiu rellevant. Planificar receptes, manipular ingredients o seguir processos culinaris contribueix a activar diferents funcions mentals, fet que podria explicar l’associació observada.
L’estudi es basa en dades de gairebé 11.000 persones majors de 65 anys, seguides durant sis anys dins del marc de l’Estudi de Valoració Gerontològica del Japó. Durant aquest període, es van registrar més de 1.100 casos de demència.
Els participants van informar sobre la freqüència amb què cuinaven i el seu nivell d’habilitats culinàries, avaluat a partir de tasques com pelar aliments o preparar plats elaborats.
Els beneficis varien segons l’experiència
Un dels resultats més rellevants és que l’impacte de cuinar depèn del nivell de competència culinària. En persones amb menys habilitats, incorporar aquesta activitat a la rutina setmanal s’associa amb una reducció més pronunciada del risc de deteriorament cognitiu.
En canvi, en aquells amb una alta experiència, la freqüència de cuina no sembla aportar beneficis addicionals significatius, tot i que el nivell global de risc ja és més baix.
Limitacions i context dels resultats
Els autors recorden que es tracta d’un estudi observacional, fet que impedeix establir una relació causal directa. A més, factors com els hàbits culturals o el tipus de dieta podrien influir en els resultats, cosa que en limita l’extrapolació a altres contextos.
També assenyalen que els casos de demència lleu podrien no haver estat registrats, i que la classificació de les habilitats culinàries pot no reflectir amb precisió totes les situacions.
Un hàbit accessible amb potencial preventiu
Malgrat aquestes limitacions, els investigadors apunten que fomentar entorns que facilitin que les persones grans cuinin podria tenir un paper rellevant en la prevenció del deteriorament cognitiu.
En un context en què el consum de menjar preparat ha augmentat, recuperar hàbits com la cuina domèstica podria aportar beneficis més enllà de la nutrició, incidint també en la salut cerebral i en l’autonomia personal.
