Sardineta, sorell, melva, lluç, pota, tentacle, filet, engruna… Les paraules que apareixen en una llauna de peix o marisc no són una qüestió menor. Darrere d’una mateixa aparença poden existir espècies i productes diferents i, des d’aquest any, la legislació espanyola vol posar més ordre en la manera com s’identifiquen.
El Reial decret 1082/2025, en vigor des del 2 de gener de 2026, estableix el procediment per determinar les denominacions comercials admeses a Espanya per als productes de la pesca i l’aqüicultura i també les denominacions dels aliments en conserva o preparats. L’objectiu és actualitzar una regulació que, en alguns aspectes, procedia de normes elaborades fa més de quatre dècades.
Saber millor què hi ha dins de la llauna
La norma estableix que aquests productes només es poden oferir al consumidor quan l’etiquetatge indiqui una denominació admesa als llistats oficials. En el cas de les espècies, les denominacions es vinculen també als noms científics reconeguts per la base de dades ASFIS de la FAO.
La regulació també actualitza conceptes relacionats amb la presentació, la conservació i les diferents parts dels productes pesquers. Això permet delimitar amb més precisió termes que poden semblar equivalents per al consumidor, però que descriuen productes diferents.
La intenció és reduir l’ambigüitat i dificultar que espècies diferents acabin comercialitzades sota denominacions que puguin portar a confusió.
Quan el nom pot marcar una gran diferència
El biòleg marí i divulgador Arnau Subías assenyala, a ‘La Vanguardia’, un dels problemes que podia trobar el consumidor fins ara: denominacions populars associades a espècies especialment valorades podien acabar identificant productes elaborats amb altres espècies.
Un exemple són les conserves comercialitzades com a zamburinyes, en què es podien trobar altres mol·luscs semblants, o determinats productes venuts com a pop o calamar elaborats amb altres cefalòpodes.
Precisament, el Reial decret parteix del principi que la informació alimentària ha de permetre al consumidor prendre decisions amb coneixement de causa i evitar pràctiques que el puguin induir a error. El mateix text defineix l’etiquetatge com una de les principals vies de comunicació entre els productors i els compradors.
Dos llistats que s’actualitzaran cada any
Una de les novetats és l’establiment de dos llistats oficials: un per a les denominacions comercials de les espècies pesqueres i d’aqüicultura i un altre per a les denominacions dels productes en conserva o preparats.
La Secretaria General de Pesca és l’encarregada d’aprovar-los mitjançant resolucions i revisar-los anualment, un sistema pensat per adaptar-se amb més agilitat als canvis taxonòmics, comercials i tecnològics del sector.
Encara es podria donar més informació
La reforma no significa, però, que totes les dades imaginables hagin de figurar obligatòriament en qualsevol conserva. Subías considera que l’etiquetatge dels productes del mar podria avançar encara més incorporant sistemàticament informació com el nom científic, la zona de captura o l’art de pesca.
La nova normativa sí que representa un pas cap a una identificació més precisa dels productes. Una diferència especialment rellevant en les conserves: com que no podem veure què hi ha realment dins de la llauna abans d’obrir-la, saber exactament què significa el nom de l’etiqueta és una de les principals eines per decidir què comprem.
