Vadegust
Un compost de l’all podria ajudar a preservar la massa muscular

Un compost derivat de l’all podria ajudar a mantenir la salut muscular durant l’envelliment. Així ho apunta un nou estudi liderat per investigadors de l’Institut Saori Moro per a la Recerca sobre l’Envelliment Productiu, al Japó, i publicat a la revista científica Cell Metabolism.

La investigació s’ha centrat en la S-1-propenil-L-cisteïna (S1PC), un compost bioactiu present a l’extracte d’all envellit. Segons els investigadors, aquesta substància mostra potencials efectes antienvelliment perquè afavoreix la comunicació entre el teixit adipós, el cervell i el múscul esquelètic, un mecanisme relacionat amb la força muscular.

Els científics apunten que aquest descobriment podria obrir noves vies per reduir la fragilitat muscular associada a l’edat.

Com actua aquest compost

L’equip japonès va estudiar com la S1PC actua dins l’organisme i va observar que activa una enzima anomenada LKB1, implicada en la regulació del metabolisme cel·lular.

Aquest procés estimula una via molecular que afavoreix l’alliberament d’una enzima anomenada eNAMPT des del teixit adipós. Aquesta molècula participa en la síntesi de NAD+, una substància essencial en processos com la producció d’energia, la reparació de l’ADN i la protecció cel·lular.

Els investigadors expliquen que l’eNAMPT circula per la sang fins arribar al cervell, concretament a l’hipotàlem, des d’on contribueix a millorar la funció muscular a través del sistema nerviós simpàtic.

L’estudi descriu així una nova via de comunicació entre el greix corporal, el cervell i els músculs.

Alls | Europa Press
Alls | Europa Press

Resultats en ratolins i primers indicis en humans

Els efectes del compost es van avaluar inicialment en ratolins envellits. Segons els resultats, l’administració prolongada de S1PC va reduir els índexs de fragilitat, va augmentar la força muscular i va ajudar a recuperar la temperatura corporal.

A més, els investigadors expliquen que un estudi posterior en humans va detectar un augment dels nivells d’eNAMPT en circulació després del consum de S1PC, especialment en persones amb suficient teixit adipós.

Els autors consideren rellevant que aquest efecte s’hagi observat tant en cèl·lules com en animals i humans, ja que podria facilitar futures aplicacions terapèutiques o nutricionals.

L’envelliment, un gran repte sanitari

Els investigadors recorden que l’envelliment de la població mundial ha incrementat l’interès científic per trobar estratègies que ajudin a preservar la funcionalitat física en persones grans.

En aquest context, el deteriorament muscular i la fragilitat són alguns dels principals problemes associats a l’edat avançada. Els experts assenyalen que molts tractaments farmacològics poden ser costosos o difícils de mantenir a llarg termini, motiu pel qual creix l’interès pels compostos naturals i nutracèutics.

Segons els responsables de l’estudi, l’extracte d’all envellit fa generacions que es consumeix sense que s’hagin descrit efectes adversos importants, fet que suggereix un perfil de seguretat favorable.

Cal més investigació

Malgrat els resultats prometedors, els investigadors insisteixen que encara calen més estudis per confirmar els efectes de la S1PC en humans i determinar quin impacte real podria tenir sobre la salut muscular durant l’envelliment.

També consideren necessari analitzar els possibles efectes a llarg termini i aprofundir en el paper que podria tenir aquesta via molecular en altres òrgans, especialment al cervell.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa