Combinar el dejuni intermitent amb l’exercici físic supervisat pot ser una estratègia útil per reduir el pes i el greix corporal en persones amb obesitat. Aquesta és una de les conclusions d’una investigació liderada per la Universitat de Granada, que ha analitzat els efectes de diferents intervencions sobre la composició corporal, el greix acumulat al fetge i la condició física.
L’estudi ha comptat amb 187 persones adultes amb obesitat, aproximadament la meitat de les quals eren dones. Els participants es van distribuir aleatòriament en quatre grups: un de cures habituals, un de dejuni intermitent, un d’exercici supervisat i un que combinava totes dues estratègies.
Durant dotze setmanes, tots van rebre orientacions sobre dieta mediterrània i activitat física. Els participants que practicaven dejuni concentraven els àpats en una finestra de vuit hores diàries, mentre que els grups d’exercici combinaven entrenament de força i activitat aeròbica d’alta intensitat.
Més pèrdua de pes i greix corporal
Els resultats van mostrar que les persones que practicaven dejuni intermitent, tant si feien exercici supervisat com si no, van perdre més pes que les dels grups de comparació.
Concretament, la pèrdua de pes va ser, de mitjana, uns 2,2 quilos superior a la del grup que només rebia les cures habituals.
La combinació de dejuni i exercici també va aconseguir una reducció més gran del greix corporal que les cures habituals i que l’exercici per si sol.
D’altra banda, els dos grups que van seguir un programa d’entrenament van millorar la capacitat cardiorespiratòria, un indicador important de la salut cardiovascular.
Què passa amb el greix del fetge?
Un dels objectius principals de la investigació era determinar si aquestes intervencions permetien reduir el greix hepàtic, mesurat mitjançant ressonància magnètica.
Tot i que els quatre grups van experimentar una disminució, no es van observar diferències estadísticament significatives entre les intervencions i les cures habituals en el conjunt dels participants.
Entre les persones que inicialment presentaven fetge gras, aproximadament un 30% de les que combinaven dejuni i exercici van deixar de complir el criteri diagnòstic utilitzat, davant del 6,5% del grup de cures habituals.
Els investigadors també van observar alguns resultats diferents entre homes i dones, però adverteixen que les dades no permeten concloure que les intervencions tinguin una eficàcia diferent segons el sexe.
Els beneficis es mantenen amb el temps?
El seguiment efectuat un any després de finalitzar el programa va revelar una limitació important: ja no es detectaven les diferències de pes i composició corporal observades al cap de les dotze setmanes. Tampoc no hi havia diferències entre grups pel que fa als canvis en el greix hepàtic.
Els autors consideren que aquests resultats reforcen la necessitat d’estudiar intervencions més llargues i estratègies que facilitin el manteniment dels hàbits.
En definitiva, el dejuni intermitent combinat amb exercici pot oferir beneficis a curt termini en persones amb obesitat, però no constitueix una solució universal ni garanteix resultats duradors. La sostenibilitat dels canvis alimentaris i de l’activitat física continua sent un factor fonamental.
