Quan pensem en els motius pels quals ens agrada un aliment, normalment ens fixem en l’aroma, el sabor o la textura. Fins i tot en l’aspecte visual. Però poques vegades tenim en compte el paper de l’oïda.
Tot i això, els sons tenen una influència molt més important del que sembla a l’hora de percebre els aliments i decidir si ens agraden o no.
El cervell interpreta tota la informació que rep dels sentits i, a partir d’aquí, construeix l’experiència gastronòmica. Això inclou també els sons que escoltem mentre mengem.
Com decidim si un aliment ens agrada?
La manera com valorem un aliment depèn de molts factors.
D’una banda, hi ha les característiques organolèptiques: el sabor, l’aroma, l’aspecte o la textura. Però també hi influeixen els records, els hàbits alimentaris, l’entorn i les experiències personals.
Tota aquesta informació és processada pel cervell, que acaba determinant si aquell aliment ens resulta agradable o no.
I en aquest procés, l’oïda juga un paper més important del que habitualment imaginem, tal i com publica el portal “Gastro” de Telecinco.
El cruixent és un dels millors exemples
Un dels casos més clars és el dels aliments cruixents, com les patates xips, les pomes, les pastanagues o alguns tipus de xocolata.
El so que fan en mossegar-los envia informació al cervell i el relacionem amb frescor i qualitat.
Per això unes patates fregides toves o humides acostumen a resultar menys apetitoses. El cervell interpreta que no estan en bones condicions o que han perdut frescor.
El cervell també anticipa el sabor
Curiosament, el cervell es pot avançar a la percepció dels aliments abans fins i tot de tastar-los.
Per exemple, si una bossa de patates fa molt soroll en manipular-la, tendim a esperar que el producte sigui més cruixent.
Aquesta expectativa condiciona la percepció posterior i pot fer que les mateixes patates semblin més cruixents que unes altres idèntiques envasades en una bossa més silenciosa.
El mateix passa amb altres aliments. El so del bacó fregint-se a la paella, per exemple, pot fer que després el percebem com més cruixent i gustós.
El soroll ambiental també influeix
No només compten els sons que es produeixen dins la boca. El soroll o l’ambient sonor també poden modificar la manera com percebem els sabors.
En espais molt sorollosos, com els avions, s’ha observat que disminueix la percepció dels sabors dolços i salats, mentre que el gust umami pot intensificar-se.
Això explicaria, en part, per què el suc de tomàquet és una de les begudes més consumides durant els vols. Moltes persones el perceben més agradable a bord que no pas a terra.
Els sons poden modificar el sabor
Diversos estudis també apunten que determinats sons poden potenciar alguns sabors.
Les melodies suaus i els sons aguts tendeixen a accentuar la percepció del dolç, mentre que els sons més greus o intensos poden reforçar els sabors amargs.
Fins i tot alguns restaurants utilitzen sons ambientals per influir en l’experiència gastronòmica dels clients. Menjar peix escoltant onades o gavines, per exemple, pot fer que el cervell associï aquell aliment amb el mar i en potenciï la percepció.
Una experiència molt més complexa del que sembla
Menjar no depèn només del gust o de l’olfacte. El cervell combina estímuls visuals, textures, aromes i també sons per construir la percepció final dels aliments.
Entendre aquesta relació ajuda a explicar per què un mateix producte pot semblar diferent segons l’entorn o la manera com el consumim.
