Hi ha olors capaces de transportar-nos, en qüestió de segons, a moments molt concrets de la infància: una cuina familiar, el pati de l’escola o les vacances d’estiu. Aquest fenomen, conegut popularment com l’«efecte de la magdalena de Proust», ja té una explicació científica. Un estudi del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) ha identificat, per primera vegada, els mecanismes neuronals que permeten que determinades aromes despertin records tan intensos i carregats d’emoció.
La investigació, publicada a la revista PLOS Biology, conclou que les experiències olfactives positives i repetides durant la infància deixen una empremta molt duradora al cervell.
Per què les olors desperten records tan vius?
Els investigadors van descobrir que un grup concret de neurones del bulb olfactiu, una regió cerebral que continua desenvolupant-se durant els primers anys de vida, té un paper fonamental en aquest procés.
Quan una persona adulta torna a percebre una olor que ja havia experimentat durant la infància, aquestes neurones activen els circuits cerebrals relacionats amb la memòria i amb el sistema de recompensa, fent que reapareguin tant el record com les emocions associades, tal i com publica ‘La Vanguardia’.
La memòria evoluciona amb els anys
L’estudi també mostra que aquests records canvien la manera com s’emmagatzemen al cervell a mesura que passen els anys.
Inicialment, depenen d’aquestes neurones del bulb olfactiu, però, amb el temps, el cervell reorganitza les seves connexions i la memòria passa a recolzar-se principalment en xarxes cerebrals vinculades a les emocions. Això explicaria per què els records evocats per una olor acostumen a ser especialment intensos i emocionals fins i tot dècades després.
Un estudi amb persones i animals
Per arribar a aquestes conclusions, els científics van combinar un estudi amb voluntaris amb experiments realitzats en ratolins.
En primer lloc, van preguntar als participants quins eren els seus records olfactius més antics. La majoria no estaven relacionats amb un únic esdeveniment, sinó amb experiències agradables viscudes de manera repetida i associades a aromes que havien continuat presents al llarg de la seva vida.
A partir d’aquesta informació, els investigadors van reproduir la situació en ratolins. Durant la infància, els animals van ser exposats repetidament a una olor agradable en un entorn positiu. Quan van arribar a l’edat adulta, mostraven una clara preferència per aquella mateixa aroma.
La prova definitiva
Els experiments van anar un pas més enllà. Quan els investigadors bloquejaven temporalment les neurones responsables d’aquesta memòria olfactiva primerenca, els ratolins deixaven de mostrar preferència per l’olor que abans els resultava familiar.
Aquest resultat reforça la idea que aquestes neurones són essencials en la formació dels records olfactius de la infància i contribueix a explicar, des d’una perspectiva científica, per què una simple olor pot transportar-nos de manera immediata a moments molt llunyans de la nostra vida.
