La patata és un dels aliments més consumits arreu del món gràcies a la seva versatilitat a la cuina i al seu valor nutricional. Tot i això, quan apareixen brots o zones verdes després d’haver estat temps emmagatzemades, convé extremar les precaucions.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) alerta que aquestes alteracions poden indicar un augment dels glicoalcaloides, compostos naturals presents a la patata, entre els quals destaca la solanina.
Segons recorda l’entitat, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha analitzat els riscos associats a aquests compostos en aliments com les patates, els tomàquets o les albergínies.
Què són els glicoalcaloides?
Els glicoalcaloides són substàncies naturals que algunes plantes produeixen com a mecanisme de defensa.
En el cas de la patata, la concentració pot augmentar quan el tubercle envelleix o s’exposa a condicions inadequades de llum, temperatura o humitat.
Els experts expliquen que la pell de la patata pot contenir entre tres i deu vegades més glicoalcaloides que l’interior. Per això, les zones verdes i els brots són especialment problemàtics.
Els grups més vulnerables són els infants petits i els nadons, ja que, pel seu menor pes corporal, poden arribar abans a nivells tòxics.
Com detectar si una patata està en mal estat
L’aparició de brots és un dels primers signes que la patata ha començat el procés de germinació.
També cal vigilar si hi ha zones verdes a la pell o a la polpa, així com canvis de textura. Una patata fresca ha de ser ferma; si està tova, arrugada o enfonsada en algunes parts, probablement està deteriorada.
La presència de brots no implica automàticament que sigui tòxica, però sí que indica que cal revisar-la amb atenció abans de consumir-la.
Com conservar-les correctament
L’OCU recomana comprar només la quantitat de patates que es consumirà durant les setmanes següents.
Un cop a casa, s’han de guardar en un lloc fresc, sec, ventilat i allunyat de la llum. També aconsellen evitar la nevera, ja que el fred afavoreix la transformació dels midons en sucres.
A l’hora de cuinar-les, pelar-les ajuda a reduir considerablement la quantitat de glicoalcaloides. Si hi ha brots o parts verdes, convé retirar-les completament, fins i tot eliminant una part de la polpa del voltant.
Un aliment nutritiu i molt present a la dieta
La Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN) recorda que la patata destaca sobretot pel seu contingut en hidrats de carboni, principalment en forma de midó.
També aporta vitamina C, vitamina B6 i minerals com el potassi, relacionat amb el funcionament normal dels músculs i del sistema nerviós.
Tot i això, els experts insisteixen que la manera de conservar-les és clau per garantir-ne la seguretat alimentària.
