Els equips d’osmosi domèstica s’han fet habituals en moltes llars i també en restaurants que serveixen aigua filtrada en lloc d’aigua mineral embotellada. Sovint es presenta com una alternativa més pura, saludable i agradable, però els especialistes matisen que no és necessàriament millor: simplement té unes característiques diferents.
Què fa exactament l’osmosi?
L’osmosi inversa és un sistema de filtració molt fina que retira gran part de les substàncies presents a l’aigua. Pot eliminar microorganismes, residus i compostos que n’alteren el gust, però també bona part dels minerals que hi ha dissolts de manera natural.
El resultat és una aigua molt neutra, amb pocs matisos aromàtics i gustatius. Segons Faustino Muñoz Soria, sommelier especialitzat en aigua, aquesta neutralitat la fa més versàtil, però també menys expressiva, tal i com publica La Vanguardia.
Els minerals també donen sabor
El calci, el magnesi, els bicarbonats, el sodi o els sulfats són alguns dels minerals que influeixen en el gust, l’estructura i la sensació que deixa l’aigua a la boca. Tot i que la seva aportació nutricional acostuma a ser limitada, determinen bona part de la personalitat de cada aigua.
L’osmosi elimina aquests components i, amb ells, tant els possibles defectes com les qualitats organolèptiques pròpies. Per aquest motiu, una aigua osmotitzada pot resultar adequada per a preparacions en què es busca neutralitat, com ara diluir una beguda sense modificar-ne les aromes.
L’aigua de l’aixeta és segura
A Espanya, l’aigua de la xarxa pública està sotmesa a controls constants i és segura per al consum. La seva qualitat pot variar segons l’origen, la duresa o la presència de clor, però això no significa que sigui perjudicial.
Cal tenir en compte, però, que la responsabilitat de la xarxa pública acaba a l’entrada de l’edifici. L’estat de les canonades interiors pot influir en la qualitat final que arriba a l’aixeta de cada habitatge.
No totes les aigües són iguals
L’aigua mineral natural manté una composició estable i s’embotella sense tractaments que n’alterin la naturalesa. L’aigua de font també procedeix d’un origen subterrani, mentre que l’aigua potable preparada pot ser tractada per modificar-ne la composició.
Cap d’aquestes categories és universalment superior. Una aigua amb més minerals pot ser agradable amb menjars intensos, mentre que una de mineralització dèbil pot encaixar millor amb plats lleugers o amb necessitats específiques.
L’aigua osmotitzada pot ser útil si es vol reduir un gust desagradable o obtenir una aigua neutra. Tanmateix, no és automàticament més saludable que l’aigua de l’aixeta ni superior a una aigua mineral. La millor elecció depèn de la qualitat de l’aigua disponible, de les preferències personals i de l’ús que se’n vulgui fer.
