La vaca pallaresa ja supera els seixanta animals i la seva carn aviat serà a les carnisseries

La raça ha passat de gairebé desaparèixer a ser reconeguda pel Parlament i comptar amb una associació de vuit criadors

En els darrers anys la vaca pallaresa ha estat considerada com un dels exemples més típics de raça en “estat relíquia” de Catalunya per la seva minoritària població, amb tot just vuit exemplars. Durant anys l’únic ramat de pallareses que hi havia a Catalunya es trobava a la borda de Felip, a Besan (Pallars Sobirà). La lluita de la família Sinfreu per conservar la raça a portat a superar en l’actualitat els seixanta exemplars. Per Ignasi Sinfreu, criador de vaca pallaresa, el reconeixement del Parlament l’any 2008 de la raça i la creació de l’Associació de Criadors l’any 2010 han estat dos fites vitals per la conservació de la mateixa. Ara, Sinfreu farà un pas més i comercialitzarà la carn de vaca pallaresa amb més de 250 anys d’història.

Per Ignasi Sinfreu conservar aquesta raça era una qüestió “sentimental” i un “reconeixement als avantpassats”. Aquest criador ha explicat que l’origen d’aquests animals és confús i es perd en la tradició oral que explica que les primeres vaques arribaren cap al 1750, procedents del nord d’Europa, a Casa Tort d’Alòs d’Isil (Pallars Sobirà), disseminant-se posteriorment per totes les valls i comarques veïnes.

De la mateixa manera que aquests animals de pelatge blanc es van anar expandint, amb el pas dels anys van anar quedant escampats i disseminats, cada vegada en menor nombre, per bordes dels Pirineus, arribant fins a la seva pràctica extinció.

Ignasi Sinfreu, criador de vaca pallaresa, amb dos exemplars d’aquest animal | ACN

A la borda Felip és on sempre hi va haver un nucli de vaques pallareses i en alguna altra explotació ramadera del Pallars (Lladorre i Roní) algun exemplar. Aquests ramaders van crear l’Associació de Criadors de Vaca Bruna, que ara ja compta amb vuit membres de diferents comarques, entre elles la Val d’Aran i el Berguedà. Una raça “oblidada i relegada durant molts anys”, sembla que a poc a poc es va recuperant i els ramaders es van tornant a interessar per tenir-ne a la seva explotació.

Malgrat tot, no es pot abaixar la guàrdia donat que el reduït nombre d’efectius (una vuitantena) i de ramaders (un total de vuit) fa que la seva supervivència no estigui del tot garantida.

Ara, Sinfreu amb la població estable de vaca pallaresa que ha aconseguit, ja es veu animat a fer el següent pas i comercialitzar la carn d’aquesta raça. Aquest criador confia que d’aquí a poc temps es pugui adquirir a les carnisseries del Pallars i degustar als seus restaurants.

Vaca pallaresa

Aquest animal, ancestral al Pallars Sobirà, és una vaca tranquil·la, adaptada a les característiques orogràfiques del Pallars i a les seves muntanyes, mansa, que es pot tocar sense que es posi nervosa i fàcil de munyir. Totes aquestes característiques han fet que Sinfreu lluités dia a dia per mantenir la raça.

Les característiques estètiques que la diferencien d’altres races són la coloració blanca del pèl, les mucoses negres, les banyes tortes i de color cremós. Pel que fa a la caracterització morfològica d’aquesta raça s’ha fet des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Nou comentari