Problemes per als cítrics ebrencs. L’entrada de taronja de Turquia, Egipte i Marroc al mercat europeu ha fet ensorrar els preus dels crítics de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una pugna desigual que pateixen pel “dúmping” (competència deslleial) social i mediambiental dels països africans. Per aquest motiu, la retribució als pagesos caurà entre un 60% i un 80% respecte a la campanya passada. Però el consumidor els està pagant més cars perquè els distribuïdors carreguen l’increment de costos, com el del transport.
La producció de cítrics a Catalunya està regulada per una legislació social i fitosanitària europea que res té a veure amb la d’aquests països. D’entrada, les condicions de treball i seguretat social són molt diferents dels estàndards europeus, en alguns casos amb sous dels treballadors d’entre 5 i 10 euros diaris. Tampoc els productes fitosanitaris autoritzats a l’hemisferi sud tenen res a veure amb la legislació europea que han de complir els citricultors d’aquí.
Federico Tarazona, gerent de la Cooperativa Exportadora Agris d’Alcanar (Montsià), ha apuntat que per entrar el producte a Europa, aquests països han de complir amb allò que marca l’Organització Mundial del Comerç, però alerta que són normes “molt més laxes” que la mateixa legislació europea. Alhora, opina que dins de “la lliure competència i el mercat únic”, la Comunitat Europa no pot obrir el mercat “a qualsevol” mentre marca una tendència agroalimentària de productes ecològics, mediambientalment sostenibles i amb una producció que respecti “els factors de treball de qualitat”, una competència distorsionada que pateix la citricultura i també la resta del sector.
Un altre dels problemes que han patit els cítrics ebrencs enguany han estat les incidències meteorològiques. El fred i les baixes temperatures de les últimes setmanes no afecten la qualitat del producte però es pateix encara els efectes de les tempestes, les pedregades, i una tardor i inici d’hivern “anormalment” càlids i humits. I un factor intern que també els ha perjudicat ha estat l’increment de producció arreu de l’estat espanyol.
