La xocolata de Dubai s’ha convertit en un fenomen global en temps rècord. Va començar com una curiositat vista en vídeos virals de TikTok i Instagram, però avui és un producte desitjat a mig món. Què hi ha darrere d’aquest èxit? És només una moda passatgera o hi ha una explicació més profunda? Segons Charles Spence, professor de psicologia experimental a la Universitat d’Oxford i referent mundial en percepció multisensorial, el clau és una combinació potent de factors visuals, sensorials i emocionals.
L’impacte visual, una seducció immediata
Spence explica que el primer gran atractiu de la xocolata de Dubai és el contrast de colors que presenta: el marró fosc de la xocolata es combina amb el verd intens del farcit de festuc. Aquesta combinació és especialment atractiva per al cervell humà, preparat per reaccionar davant estímuls visuals potents. “És un objecte que crida l’atenció i desperta curiositat, i això el fa irresistible per a les xarxes socials”, apunta l’expert, tal i com recull Ok Diario.
L’origen del producte juga també un paper essencial. Procedent d’un lloc associat amb luxe i ostentació com és Dubai, aquesta xocolata es percep com un producte aspiracional. Spence explica que moltes persones se senten atretes per la possibilitat de “descobrir” un aliment amb aire exclusiu i compartir-lo a les xarxes per obtenir reconeixement social. En un context on el que mengem s’ha convertit en una forma d’expressió personal, aquest factor resulta determinant.
Una xocolata amb textura i sabor sorprenents
Però si triomfés només per la imatge, ja hauria quedat oblidat. La clau del seu èxit continuat és també la seva experiència gustativa. La xocolata de Dubai combina:
- Kadaif, una massa filo cruixent d’origen oriental
- Crema de festuc, densa i aromàtica
- Tahina, que hi aporta un toc lleugerament amarg i torrat
- Cobertura de xocolata, generalment amb cacau d’alta qualitat
Aquesta combinació crea un contrast de textures i sabors que sorprèn: cruixent i alhora cremós, dolç però equilibrat, familiar però exòtic. És un dolç que sorprèn en cada mos i facilita una experiència memoritzable, clau perquè un aliment es viralitzi.
Una moda amb data de caducitat?
Spence considera que el fenomen de la xocolata de Dubai és un cas d’estudi perfecte per entendre com es construeixen les tendències alimentàries actuals: neixen a les xarxes, connecten amb l’emoció i juguen amb el desig d’exclusivitat. Però també matisa que, com totes les modes gastronòmiques, “acabarà estabilitzant-se o serà substituït pel següent producte viral”.
El paral·lelisme amb altres tendències recents, com el bubble tea de Taiwan, és clar: productes exòtics, atractius visuals i experiències noves que viatgen gràcies als algoritmes.
Sigui una moda o no, la xocolata de Dubai ha deixat clar que el futur de l’alimentació passa tant pel gust com per la història que som capaços de compartir darrere de cada mos.
