La mona de Pasqua és molt més que unes postres: és un ritual social i familiar profundament arrelat a casa nostra que combina tradició, simbolisme i creativitat. Cada any, amb l’arribada de la Setmana Santa, els aparadors de les pastisseries s’omplen de figures de xocolata, ous, plomes i pollets que anuncien una de les celebracions gastronòmiques més esperades, especialment pels més petits.
Un origen vinculat al calendari religiós
Històricament, la mona està vinculada al final de la Quaresma, període en què es limitava el consum de certs aliments. El Dilluns de Pasqua marcava el retorn a la normalitat alimentària i es convertia en una jornada festiva en què es compartia aquest dolç. El seu nom prové probablement del terme àrab munna, que significa “provisió” o “regal”, fet que reforça la seva dimensió simbòlica.
La tradició estableix que el padrí regala la mona al fillol o fillola, un gest que es manté viu tot i que amb el temps s’ha ampliat. Avui dia, no és estrany que famílies senceres o grups d’amics comprin mones per compartir, fins i tot fora del Dilluns de Pasqua. Aquest canvi reflecteix una evolució social en què la mona ha passat de ser un ritual estrictament familiar a un element de celebració més ampli.
De la mona clàssica a l’obra d’art de xocolata
Les primeres mones eren senzilles: un tortell o coca amb ous durs, tants com anys tenia el fillol, fins a un màxim de dotze. Amb el temps, aquesta forma ha evolucionat cap a pastissos elaborats i figures de xocolata que poden arribar a ser autèntiques escultures.
Actualment, conviuen dues grans tipologies: la mona tradicional, basada en pa de pessic amb fruita confitada, mantega, nata o trufa; i la mona de xocolata, que és la que més entusiasme genera entre els infants. El pastís de fruita confitada continua liderant les preferències, seguit de variants com la Sara o les de nata i trufa, amb preus que se situen habitualment entre els 30 i els 40 euros per a quatre o cinc persones.
Tendències 2026: cultura pop i figures mediàtiques
Cada any, les mones reflecteixen també l’imaginari col·lectiu del moment. Aquest 2026, segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona, les figures més demanades estan clarament influenciades per la cultura audiovisual. Personatges com els demogorgons de Stranger Things o les protagonistes de K-Pop Demon Hunters s’han convertit en autèntics èxits de vendes.
Al costat d’aquestes novetats, es mantenen clàssics indiscutibles com els personatges del Barça -amb noms propis com Lamine Yamal o Raphinha-, figures de dibuixos animats com Lilo & Stitch o icones consolidades com Son Goku. Aquesta combinació entre novetat i tradició és clau per entendre l’èxit continuat de la mona.
Pel que fa als preus, el sector preveu una certa estabilitat, amb un lleuger increment vinculat a l’IPC. Les figures de xocolata oscil·len generalment entre els 40 i els 80 euros, en funció de la mida i la complexitat artesanal, més que no pas de la quantitat de xocolata.
Innovació, cultura i divulgació
Més enllà de les tendències comercials, la mona també s’ha convertit en un vehicle de divulgació cultural i científica. Un exemple destacat és la col·laboració entre el Gremi de Pastisseria i la Universitat de Barcelona, que aquest any presenta una figura temàtica vinculada a l’astronomia, coincidint amb un eclipsi solar. Aquesta proposta inclou continguts digitals accessibles mitjançant codis QR, integrant tradició i tecnologia.
Paral·lelament, iniciatives com la instal·lació d’ous gegants al Park Güell, reinterpretant l’univers d’Antoni Gaudí, evidencien la capacitat de la mona per dialogar amb altres disciplines artístiques i efemèrides culturals, com l’Any Gaudí o la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura.
Una tradició viva
Lluny de perdre força, la mona de Pasqua continua evolucionant i adaptant-se als temps. Manté intacte el seu valor emocional i simbòlic, alhora que incorpora nous llenguatges visuals, referents culturals i formats de consum. Aquesta dualitat -entre arrelament i innovació- és, probablement, la clau de la seva vigència.
