A les costes catalanes hi ha peixos molt diversos i per a totes les butxaques, que diàriament arriben del mar a la taula. El peix de la costa catalana és un producte pesquer de qualitat, fresc i de proximitat, comercialitzat a les llotges catalanes.
Per això, menjar peix del nostre litoral vol dir contribuir a fomentar un vincle entre els consumidors i el sector pesquer català, mitjançant el reconeixement dels productes pesquers de proximitat, i donar a conèixer la gran varietat d’espècies de peixos i mariscs que es poden trobar a les llotges catalanes, especialment aquells productes locals poc coneguts i promoure el producte de temporada.
Alhora de comprar peix, és important saber quina és la millor època per consumir determinades espècies, que normalment coincideix no només amb la millor qualitat sinó també amb un preu més assequible per ser més abundants. Tenint en compte que hi ha productes de la Mediterrània accessibles a totes les butxaques, fàcils de cuinar i de menjar, i que també suposen un plaer per al paladar.
Cal destacar també les propietats beneficioses del consum de productes pesquers com ara: l’elevat contingut d’Omega-3, el baix contingut calòric, l’alt valor biològic de la proteïna del peix, que es tracta d’una important font de calci i de la proteïna ecobio més econòmica.
Consulta aquí quina és la millor època per menjar cada espècie de peix.
Les espècies pesqueres de proximitat, poc conegudes i poc valorades pel consumidor
L’any 2022, es va consumir a Catalunya un total de 67.457 milers de kg de peix fresc, i, d’aquests, el lluç i el salmó representen un 16% cada un, el bacallà i l’orada el 8% cada un, el seitó un 7% i un 6% el llobarro. És a dir, només 6 espècies representen més del 61% en volum del total consumit, i cal tenir en compte que són principalment peixos procedents de fora de Catalunya.
Als ports de Catalunya, es desembarquen i comercialitzen cada any més de 200 espècies diferents de peix i marisc, però, d’acord amb enquestes realitzades, una persona consumidora mitjana en coneix com a màxim 5, i reconeix que en general sempre compra els mateixos peixos.
Són espècies pesqueres com la maire, el besuc blanc, la boga, la canana o el verat les més assequibles, que tenen excel·lents propietats nutricionals i que malauradament no són prou conegudes pels consumidors.
Us proposem 5 espècies de productes pesquers que sempre que els trobem als nostres mercats, són frescos i procedents de les nostres llotges pesqueres:
- Melves i bonítols. Principalment de les llotges de Roses, Palamós i Arenys de Mar.
- Canana. Principalment de les llotges de la Ràpita, l’Ametlla de Mar i Cambrils.
- Gamba blanca. Es concentra principalment a la llotja de l’Ametlla de Mar i a les llotges del seu voltant.
- Pop blanc. Abundant en tot el litoral però principalment des de la llotja de Vilanova i la Geltrú fins les Cases d’Alcanar.
- Seitó. Repartit al llarg del litoral però especialment emblemàtic en llotges de l’Escala i Blanes.
Assequibles a totes les butxaques
Si fem la comparativa del preu mitjà a les llotges catalanes de les espècies que acabem de comentar amb el de la resta d’especies de la seva mateixa família biològica, es veu clarament que tenen un preu molt avantatjós.
Per exemple, la canana a llotja està a 4,2 €/kg i el pop blanc a 4,80 €/kg, uns preus força més baixos que els 7,58 €/kg de mitjana del conjunt del seu grup biològic, que inclouria també el pop roquer, el calamar i la sèpia… D’igual manera, el verat, amb un preu a llotja de 2,14 €/kg, és molt més assequible que espècies molt similars com ara lestonyines i els bonítols, amb un preu de 6,97 €/kg.
A més, si finalment el sector aconsegueix la tant reivindicada rebaixa de l’IVA dels productes pesquers, que per ara han quedat fora en la recent modificació de la normativa estatal, és d’esperar una recuperació del consum de productes pesquers per part de la ciutadania.
El rol dels peixaters
Els peixaters i les peixateres tenen un important rol a l’hora de difondre i fomentar el consum de peix, ajudar a donar a conèixer les diferents espècies menys conegudes que com tot el peix tenen un alt valor nutritiu i gastronòmic i són econòmicament molt assequibles. Com a professionals, preparen el peix per facilitar la seva preparació i donen idees de com cuinar-lo. En aquest sentit, les peixateries són clau alhora facilitar als consumidors la millor informació sobre els productes pesquers que estan oferint.
Peixos i receptes
- Bonítol (Sarda sarda) – Tan senzill com fer unes rodanxes d’un centímetre i mig a la planxa. O be, unes rodanxes de 4 cm al microones, un cop cuit (10 minuts) treure pell i espines (surten soles), posar en un recipient i cobrir d’oli. Es pot conservar durant dies o consumir com si fos tonyina amb llauna.
- Sardina (Sardina pichardus) – A la brasa amb all i julivert o enfarinades, fregides i escabetxades.
- Seitó (Engraulis encrasicolus) – Enfarinats i fregits … (Si voleu fer-los amb vinagre, congelar almenys 48 hores).
- Maire (Micromesistius poutassou) – Es desespinen fàcilment amb dos dits. Enfarinar un cop obertes amb farina de blat o pa ratllat (amb all i julivert). Fregir amb oli de llavors o d’oliva.
- Besuc blanc (Pagellus acarne) – Al forn amb patates i/o verdures prèviament cuites. Son peixos petits que es couen abans que la guarnició.
- Boga (Boops boops) – Al forn amb patates i/o verdures prèviament cuites. Con en el cas del besug blanc son habitualment de talla petita que es couen abans que la guarnició.
- Canana (Illex coindetii) – Sens dubte encebades. Fregir les cananes i un cop cuites afegir ceba (tanta com es vulgui). A foc lent durant almenys una hora per que quedin tendríssimes. Amb dues hores de foc són insuperables i si les has congelat prèviament 24 hores per estovar-les, amb un no res de foc les tens al plat.
- Capellà (Trisopterus capelanus) – Enfarinats i fregits.
- Cinta (Cepola macrophthalma) – Enfarinades i fregides.
- Congre (Conger conger) – La part oberta del seu cos, amb rodanxes fregides, a la planxa o al forn. La part de la cua (té espines molt primes que no es poden treure, serveix per fer un caldo finíssim).
- Sorell (Trachurus trachurus) – A la brasa amb força oli verge o escabetxat.
- Pop blanc (Eledone cirrhosa) – Congelar un mínim d’un parell de dies, descongelar, bullir de 30 a 45 minuts. Després es pot fer a la brasa, a la planxa o amb un arròs de pop fantàstic (no necessita cap més reforç de peix si s’aprofita el caldo de bullir).
- Verat (Scomber scombrus) – A la brasa amb força oli verge, a la planxa o escabetxat.
- Gamba blanca (Parapenaeus longirostris) – A la planxa amb una mica de sal. Amb mig quilo de gamba fresca (7-8 euros) i un vi blanc de l’Empordà una festassa per a dues persones.
- Lluç de bou (Merluccius merluccius) – Els lluços mediterranis solen ser exemplars de talla petita o mitjana, uns 25-30 cm. Enfarinats i fregits.
- Cranc blau (Callinectes sapidus). Simplement bullits. Adients per donar un gran sabor a un arròs caldós i també a una paella.
- Moll (Mullus spp.) – Enfarinats i fregits ….. Un dels peixos més gustosos per fer en fritura.
- Melva (Auxis rochei) – A la Planxa, a la brasa en rodanxes, etc.
- Galera (Squilla mantis). És un dels crustacis amb més potencial per donar gust als arrossos. A més, durant els mesos de gener, febrer i març, estan molt plenes i estan boníssimes fregides o a la planxa amb força oli verge d’oliva.
- Ostra arrissada (Crassostrea gigas) – És la nostra ostra del delta de l’Ebre. Ja sabeu, crues, servir ben fredes sobre una base de gel picat, dues gotes de llimona i un cava ben fred. Diuen que són afrodisíaques.
Peix de Llotja, del mar a la taula
La pesca marítima a Catalunya es caracteritza per ser una pesca costanera: les barques surten cada dia a pescar i tornen el mateix dia a port a vendre les seves captures. Això vol dir que el nostre producte és molt fresc, de manera que es pot trobar a les peixateries o restaurants a les poques hores de sortir de la mar. Aquest producte, a més de fresc, té el valor afegit de la proximitat des del punt de vista mediambiental, així, quan mengem peix de les nostres costes estem afavorint i promocionant una pesca responsable i sostenible, una pesca de milla 0.
L’etiquetatge del peix
La normativa referent a la identificació i traçabilitat dels productes de la pesca, de l’aqüicultura i del marisqueig vius, frescos, refrigerats o cuits cal aplicar-la a les diferents fases de la comercialització des de la primera venda fins a la presentació al consumidor final.
El consumidor té dret a estar informat sobre la denominació comercial i científica de l’espècie, el mètode de producció, el nom de la zona de captura o de cria i l’art de pesca, i sobre si el producte ha estat o no, descongelat.
A més, altra informació no obligatòria com la data de captura o el port de desembarcament, permet al consumidor identificar fàcilment el producte de proximitat. Així el consumidor pot fer una compra informada i responsable.
Amb el suport de:
