Neules de vainilla, neules cobertes de xocolata negra i coco, neules de xocolata blanca, neules farcides de torró, neules farcides de xocolata amb llet… Quan pensem en aquest deliciós i cruixent dolç de forma cilíndrica de seguida ens vénen al cap una infinita varietat de colors i sabors. Fins i tot podem trobar neules salades, amb formatge, all i julivert o farcides de sobrassada. És segur que les autèntiques no ho eren tant d’originals, però el que potser no sabien és que les primeres no s’assemblaven ni tan sols una mica a les que mengem avui dia a les postres nadalenques.
Aquest dolç típic a Catalunya existeix des de l’Edat Mitjana i originalment es tractava d’una hòstia, plana, i que tenia gravats senyals i emblemes. Va ser creat per monges i es menjava sovint sucada en piment: un vi dolç macerat amb mel i pebre. Les neules eren tan populars a l’època medieval que, com consta per escrit en un text de l’any 1267, en el gran banquet de Nadal d’aquell any, el rei Jaume I va oferir als seus més de cent comensals neules, pinyons i ametlles com a postres. Finalment, aquestes postres van acabar adaptant la forma amb què les coneixem avui dia, cilíndriques i allargades, amb la intenció de facilitar el seu consum. El seu nom prové de la paraula llatina “nebula”, un tipus de boira molt poc densa i que fa referència a la seva textura fina.
Les neules estan fetes d’una massa de farina, ous, sucre, llet, mantega i vainilla. Per fer-les cal utilitzar un estri especial, el neuler, una mena de tenalla amb dues planxes rodones, on es cou la massa que posteriorment es cargolarà amb un bastó prim. Tot i això, avui dia la majoria es fan en grans fàbriques i hi ha poques empreses que s’hi dediquin a fer-ne artesanalment. Però la Casa Graupera, ubicada a Mataró, n’és una d’elles.
“Tenim un obrador que no té ni 100 metres quadrats al centre històric de Mataró, al mateix espai on el va muntar per primer cop el meu besavi, just darrere de la basílica de Santa Maria, on abans hi havia el mercat dels diumenges de Mataró. Som quatre dones, germanes, les que portem el negoci i és una cosa molt rara dins l’ofici“, ha explicat a Vadegust Teresa Graupera, sòcia de Casa Graupera. Junt amb les seves tres germanes són la quarta generació del negoci familiar. Un negoci que porten elles soles i que ja té 124 anys d’història.
“Nosaltres fem neules tot l’any i en tenim 50 varietats, per totes les ocasions. Des de la neula de Nadal, la més típica, fins a 28 tipus de neules farcides i d’altres amb formes diferents. La més consumida per Nadal és la que ja feia el meu besavi, l’original catalana: la neula feta a mà prima, que com a màxim pot tenir un centímetre de diàmetre”, afirma Teresa Graupera. Tot i això, el seu obrador ha sabut adaptar-se als nous temps i a la demanda dels consumidors. Ella mateixa ho reconeix: “Evidentment, avui dia la gent vol novetats i nosaltres ho aconseguim amb totes les varietats que hem anat traient. Una de les novetats que més s’ha demanat és la neula farcida de crema catalana, una varietat original de Casa Graupera”. També tenen delicioses neules salades de formatge, amb all i julivert, bitxo, ceba, oliva… que serveixen com a aperitiu i que recomanen consumir-les amb salses vegetals, foie, confitures o formatges.
“Les nostres neules són considerades com unes de les millors de Catalunya, però no som una indústria. Si vols fer un producte de qualitat, no pots fer-lo industrialment. Nosaltres treballem amb els millors ingredients de proximitat, amb delicadesa, i volem donar el millor als nostres clients. És la nostra prioritat. Treballem amb un neuler molt vellet que ens fa les neules a màquina i la resta les fem a mà”, assegura Graupera. La seva producció és tan petita que només venen a quatre botigues arreu de Catalunya, dues d’elles a Barcelona, i a través de la seva botiga online. Res de grans superfícies ni supermercats. Tot i això, les grans indústries no les espanten, ja que saben que el seu producte té una qualitat incomparable.
Preguntada sobre les perspectives de futur, Graupera s’ha mostrat dubitativa: “No sabem com anirà el negoci en un futur. Depèn molt de la gent, de si demanen producte artesanal, fet a mà, si hi ha consciència… Si hi ha un públic hi haurà continuïtat, si no, haurem de tancar. En el fons, són els consumidors els que decidim què és el que hi ha al nostre voltant. Els consumidors fan que les coses perdurin o no, no recau en nosaltres directament”.
Tot i això, la Teresa es mostra positiva i optimista amb les noves generacions: “Hi ha un públic ampli que respecta el producte natural, fet a mà i de proximitat. És gràcies a aquest consumidor responsable que podem continuar“.
