Guerra al brunch i defensa de l’esmorzar de forquilla català com a “patrimoni arrelat al territori”. Acaba de néixer l’entitat que treballa amb aquestes premisses. Es diu Associació Catalana de l’Esmorzar de Forquilla i, per fer-ho més mengívol, faran servir la marca Cultura de Forquilla.
Des d’una truita o uns ous ferrats –el mínim per entrar en la categoria– fins a un plat de cassola amb molt xup-xup, passant pels peus de porc, tota mena de guisats, llegums, mandonguilles, botifarres o menuts. Amb pa per sucar-hi i sense restar espai a les postres. Això és un esmorzar de forquilla, però asseguren els de l’ACEF que el concepte va molt més enllà “d’un àpat contundent abans del migdia”. “Aquests plats formen part d’un patrimoni culinari que, en molts casos, s’ha transmès de generació en generació fora dels grans receptaris gastronòmics”, assegura el president de la nova entitat, Albert Molins. El que defensen és “una pràctica gastronòmica, social i cultural que ha evolucionat al llarg de tres segles i que manté una estreta relació amb les formes tradicionals de cuinar i amb el calendari del món rural”.
Cultura de Forquilla s’ha presentat oficialment aquesta setmana en un esmorzar al restaurant L’Andreuenc, del barri de Sant Andreu de Barcelona, guanyador per segon any consecutiu de la Lliga del Porc i la Forquilla. Hi eren alguns dels membres de la junta directiva: a part de Molins, hi han participat el secretari, Jordi Ors; el vocal i delegat de restauradors, Juli Alcoriza, que regenta L’Andreuenc; el delegat de Tarragona, Helder Moya, i el delegat de Lleida, Rafa Gimena. Completen el quadre de comandament la tresorera, Mireia Aguado; el delegat Barcelona, Òscar Gómez, i els vocals Jonathan Nuevo i Alberto García. L’estructura de delegats territorials està pensada per esperonar la participació dels socis de les diferents demarcacions. Volen que l’associació que sigui “com una gran taula on càpiga tothom: qui cuina, qui produeix, qui serveix, qui investiga i qui s’asseu a esmorzar”.
Cuina, pagesia, mercats, oficis
Tot i que se’ls veu especialment feliços al voltant d’una taula amb ben proveïda, adverteixen: “No volem ser només una associació de persones a qui els agrada esmorzar bé. Volem valorar tot el que hi ha darrere d’aquest àpat i entendre’l com una part de la nostra cultura popular”. L’ACEF considera que preservar aquesta cuina també significa preservar manera de relacionar-se amb el territori i amb el producte, i aspira a convertir una pràctica quotidiana en un element de reconeixement de la cultura gastronòmica popular catalana. “Quan parlem d’esmorzar de forquilla parlem de cuina, però també de pagesia, de ramaderia, de mercats, de productors, de restauradors i d’oficis. És tot un ecosistema cultural”, assenyala Molins.
Amb més de 60 socis ja arreu de Catalunya, volen “convertir l’esmorzar de forquilla en una porta d’entrada al coneixement i la defensa de la cuina tradicional catalana, però també del producte, el territori, els oficis, la pagesia i la restauració que fan possible aquesta cultura gastronòmica”. I això implica predicar amb l’exemple –cosa que ells fan sempre que poden, amb públic o en privat– però també donar servei perquè sigui fàcil seguir el projecte. Per això una de les primeres coses que van fer –dos anys abans de presentar-se com a entitat legalment constituïda– va ser un mapa on es geolocalitzen bars i restaurants on poden fer esmorzars de forquilla, per buscar establiments on poder menjar bé amb producte de proximitat allà on l’usuari es trobi de cap de setmana, de vacances o, fins i tot, en la seva rutina diària. El mapa també es troba a l’aplicació per a mòbil EsmorzApp.
L’entitat tindrà espais de participació per a colles que converteixen l’esmorzar en una activitat social i per als restauradors que mantenen aquesta oferta gastronòmica. I un altre objectiu és “documentar una tradició que durant molt de temps s’ha transmès sobretot a través de la pràctica i de la memòria oral”. Per això prepara activitats de divulgació, trobades, esmorzars col·lectius, jornades i continguts editorials per descobrir la història i l’evolució de l’esmorzar de forquilla, els seus plats i els seus protagonistes. L’associació també vol reivindicar els oficis i activitats que formen part de l’univers gastronòmic tradicional, des de la producció agroalimentària fins a la terrissa, la fusta, el vidre o altres formes d’artesania vinculades a la cultura de la taula. En definitiva, Cultura de Forquilla reivindica “la dimensió social de l’esmorzar, com a punt de trobada, com a patrimoni viu i com a expressió d’un país que encara conserva el costum de seure, menjar i parlar sense presses”.
