Les festes de Nadal sempre són un moment en què augmenta el consum d’ostres, i per això us informem sobre alguns errors que tot sovint cometem amb aquest molusc, i que publica Ok Diario.
Menjar ostres crues amb una condició de salut subjacent
Tots hem escoltat que és arriscat menjar ostres crues, però és això realment cert? O simplement una llegenda urbana? Bé, els CDC han emès una guia sobre el consum d’ostres crues: les ostres crues no són segures per a menjar… però probablement podries menjar-les i estar bé.
Les ostres crues o poc cuinades poden albergar un patogen conegut com a bacteri Vibrio, que causa una malaltia anomenada vibriosis. Els CDC criden a una infecció per vibriosis típica “lleu”, si es considera que la diarrea i els vòmits són lleus. Una infecció greu podria causar la mort. Si no vols tenir cap possibilitat de contreure vibriosis, només has de menjar ostres completament cuites, que també són bastant saboroses. Així, bullir, fregir o rostir ostres a foc alt durant almenys tres minuts hauria de matar qualsevol bacteri Vibrio. També pots enfornar ostres a 230 graus durant 10 minuts.
No mastegar la teva ostra crua
Sembla una mica ridícul dir-te que masteguis el teu menjar com si fossis un nen de 5 anys amb ganes d’allunyar-te de la taula. Però has de mastegar les teves ostres, segons el mestre espinyolador i col·laborador de Vice , Eddie “Oysters” Casiano. L’últim que vols fer quan menges ostres és menjar-ne una de dolenta, i Casiano diu que mastegar una ostra pot ajudar-te a detectar una ostra dolenta abans d’empassar-la. Mastegar una ostra també ajuda a alliberar més sabor perquè puguis captar més subtileses.
Descartar les ostres cultivades
Les ostres cultivades pot ser que siguin més convenients i possiblement més sostenibles. A més, les ostres cultivades triguen només dos anys a aconseguir la grandària de collita, mentre que les ostres salvatges triguen uns tres anys, cosa que significa que triguen més a reemplaçar-se. Les granges d’ostres també eliminen la contaminació de les vies fluvials, la qual cosa permet que la llum del sol penetri més profundament en l’oceà i promogui el creixement de les pastures marines, un pilar essencial dels ecosistemes marins. A més d’això, les ostres silvestres perden el seu sabor a l’estiu, quan es reprodueixen, mentre que les ostres de cultiu són estèrils i no tenen aquest problema.
No beure ni cuinar amb el licor d’ostres
Mai has de tirar la petita quantitat d’aigua salada que ve en cada petxina d’ostra. Conegut com a “licor d’ostres”, el líquid dins d’una ostra és saborós i sovint s’usa per a agregar sabor a alguns plats.
Emmagatzematge d’ostres en aigua de l’aixeta
Després de comprar-les i portar-les a casa, la millor manera de mantenir les ostres fresques és mantenir-les fredes i humides. Mai emmagatzemis ostres vives en aigua dolça perquè el clor i altres tractaments d’aigua municipals poden matar-les. Els experts recomanen emmagatzemar les ostres fresques en una safata, cobertes amb un drap humit i en la part més freda de la teva nevera. Les ostres també han d’emmagatzemar-se amb el costat arrodonit cap avall perquè això fa que l’ostra descansi i el seu licor salat, que ajuda a mantenir-ho viu.
Usar males tècniques de pelat
Quan es tracta de preparar les teves pròpies ostres, no hi ha major desafiament que pelar-les. Pelar ostres és una forma d’art que has d’apreciar i tractar de dominar si ho fas tu mateix. La forma més de confiança de desbullar una ostra és usar una tècnica manual, que requereix una tovallola de cuina i un ganivet per a ostres. Comença doblegant tres vegades la tovallola i col·locant-la en el palmell de la teva mà no dominant. Col·loca l’ostra amb el costat pla cap amunt en el mitjà de la tovallola amb la vora “davantera” corba cap a les puntes dels dits. Agafa fermament l’ostra. Empeny i mou la punta del ganivet mentre intentes inserir-lo entre els llavis de la petxina en un extrem de la vora corba. Una vegada que el ganivet llisqui entre els llavis, insereix-lo fins a la meitat i empenye’l cap avall per a obrir la closca. Una vegada que la pela s’obri lleugerament, retira el ganivet i neteja la punta. Gira la closca 45 graus, torna a inserir la punta del ganivet en el mig de la vora corba i treballa per a treure completament la closca. Retira qualsevol tros de la pela.
