El raïm de Vinalopó, imprescindible per Cap d'Any

La gran majoria de catalans celebrarà l'arribada de l'any nou menjant dotze granets de Raïm Embutxacat del Vinalopó amb l'esperança de tenir sort i prosperitat el 2020

La nit de Cap d’Any és tradició menjar dotze grans de raïm amb cada campanada, els dotze últims segons de l’any. És un costum que s’ha escampat arreu de l’Estat i, fins i tot, a alguns països llatinoamericans, en poc més d’un segle, ja que la promesa que acompanya és temptadora: sort i prosperitat els dotze mesos de l’any següent.

Poc se sap sobre l’origen del raïm de la sort, però la versió més estesa el situa l’any 1909 a la Vall del Vinalopó, a Alacant. Aquell any, els viticultors de la zona van tenir una abundant producció de raïm, fins al punt que van decidir idear una estratègia per donar sortida a l’excedent d’aquella temporada. És així que se’ls va ocórrer vendre el raïm assegurant que qui els mengés la nit de Cap d’Any tindria bona fortuna.

Una altra teoria ubica el raïm de Cap d’Any a les cases dels burgesos de finals del segle XIX, a Madrid. Ells els menjaven acompanyats de xampany amb l’esperança de tenir sort i abundància l’any següent. Les classes més baixes van decidir fer burla d’aquesta tradició burgesa menjant aquest fruit a peu del carrer, a la plaça del Sol, al ritme de les campanades. D’aquesta manera, un costum exclusiu per les classes benestants va estendre’s a tota la població.

La immensa majoria del raïm que es menja els últims segons de l’any és de la varietat Aledo, la varietat més tardana del raïm amb DOP del Vinalopó. A més, és la única varietat que es cull al desembre i fins a mitjans de gener en tot l’hemisferi nord. Aquest tipus es cultiva exclusivament al Vinalopó Mitjà i els pobles de Novelda, La Romana i Agost en concentren les vinyes.

El Raïm Embutxacat del Vinalopó té la particularitat de créixer dins d’una bossa de paper que el protegeix de les agressions de la pluja, el sol, el vent i, fins i tot, del sol. També dels insectes i els ocells que se’l vulguin cruspir! Això permet que la seva pell tingui un color daurat uniforme i que sigui més fina, ja que no necessita una pell gruixuda per protegir-se de les inclemències del temps. A més, la seva finesa facilita menjar-les totes a temps amb les campanades.

Els primers gotims de raïm de la varietat Aledo es tallen a començaments de novembre i, mentre que alguns van directament al mercat, d’altres s’emmagatzemen en cambres fins els dies abans de Cap d’Any. No obstant això, al desembre és quan la collita s’intensifica i s’allarga fins a principis de gener. Per aquest motiu, és possible comprar gotims el 31 de desembre, acabats de collir del camp. Hi ha millor manera d’acabar l’any?

Segons el Consell Regulador de la DOP Vinalopó, dos de cada tres granets que es consumeixen amb les campanades provenen de la Vall del Vinalopó. Això suposa una venda de 2 milions de quilos de raïm de la varietat Aledo en tot els territors de l’Estat en aqueses dates.

Comentaris

    Julio Loras Zaera 31/12/2019 4:12 pm
    El raïm del Vinalopó és bastant fluix, d'escassa qualitat. El que passa és que és de les poques varietats que es troben madures en esta època de l'any. La importació de raïm d'altres zones del món acabarà amb el del Vinalopó, per esta baixa qualitat. I la "tradició" em sembla una idiotesa només seguida per allò d'"On va Vicent?"

Nou comentari