En les últimes setmanes no deixem de veure a les xarxes socials gent pesant envasos de productes i denunciant públicament que falta pes. Una comprovació molt vistosa que està fent que algunes publicacions acumulin compartits i likes.
Tot i això, en relació al pes, si aquest és inferior al que indica l’etiqueta, no és tan clar que ens estiguin prenent el pèl, segons assegura l’OCU.
Per què pesa menys?
Si pesem el producte a casa, abans de pensar que ens han enganyat, hauríem de tenir en compte algunes coses:
- La balança de casa pot no estar ben calibrat, ja que amb l’ús i el temps va perdent exactitud. Els de les indústries i botigues tenen obligació de passar uns controls de manteniment, igual que els dels laboratoris on realitzem les nostres anàlisis, sotmesos a rigorosos controls d’exactitud. Un pes ben equilibrat i exacte amb el temps pot perdre exactitud si no es calibra de tant en tant.
- A més, perquè el pes sigui exacte, el producte ha d’estar en una superfície ben anivellada, secundar-se bé, no sobresortir i una altra sèrie de cures que cal tenir per a fer-ho d’una forma adequada.
- Per a poder mesurar la totalitat del contingut, no s’ha de buidar el mateix i pesar-lo. El més exacte i, com es fa en un laboratori, és pesar-lo ple i tancat. Posteriorment l’envàs es buida, es renta i s’asseca. Es realitza d’aquesta manera, perquè alguns productes són difícils de rebanyar.
Toleràncies permeses legalment
La legislació permet unes toleràncies de pes generals que apareixen en el següent quadre, depenent del pes de l’envàs. A més, en un sol envàs individual podria faltar fins al doble d’aquesta quantitat:
Quin és el pes mínim?
Per a saber, de manera general, quina és la quantitat que pot faltar en alguns envasos de pesos determinats, hem fet el càlcul que apareix en la següent taula. L’última columna es correspon amb el pes mínim “legal” que podria tenir un envàs individual segons el pes indicat en la primera columna:
Aquests límits es van posar perquè a vegades és complicat tenir el pes exacte. Pensem, per exemple, en una llauna de sardines o un pot d’espàrrecs, on no es poden posar trossos per a completar el pes. Al contrari, existeixen productes on és molt fàcil emplenar i donar amb el pes, com un pot de tomàquet fregit.
En OCU comprovem pes i grandària
En els estudis d’OCU els especialistes comproven el pes dels productes.
Amb una certa freqüència es troben pesos inferiors a l’anunciat, però pràcticament mai han detectat un pes que superés els límits legislats, que, d’altra banda, considerem que generosos, donada l’exactitud de la maquinària d’envasament industrial que s’usa en l’actualitat.
- En algunes safates de carn o peix hi ha un travesser per a recollir l’aigua que deixa anar l’aliment. Si no ho posessin, l’aigua líquida donaria mal aspecte i es fomentaria el creixement de microorganisme en aquests sucs. Deixar anar aigua és un procés natural, no és fraudulent ni significa que aquest aigua s’ha afegit. Però si quan traiem l’aliment de l’envàs i el tornem a ficar s’ha produït una pèrdua d’aigua, és impossible que el pes quadri amb l’indicat.
- D’altra banda, en molts envasos és freqüent veure una “e” al costat del pes (per exemple, e500 g). Això significa que en aquesta fàbrica s’estableix un control estadístic de pesos eficaços d’acord amb la normativa europea. Per això, no és fàcil que de forma generalitzada se cisi en el pes dels productes, ja que les fàbriques guarden registres que després poden ser objecte d’inspecció.
- Una altra queixa habitual es refereix més al volum: es venen bosses que semblen molt plenes i que realment estan mig buides, com per exemple les de patates fregides o cereals. En aquests casos, les bosses estan inflades d’aire degut a una raó pràctica: protegir el producte per a evitar que es trenqui, per la qual cosa es realitza en productes fràgils, com ara els flocs de cereals o les patates fregides. Durant el transport els aliments es van fent malbé, els trossos més petits es van endurint i l’espai “lliure” de la bossa augmenta respecte a quan va sortir de la fàbrica. Moltes vegades aquest gas que porten no és aire, sinó gasos que faciliten la conservació, per exemple, amb menor proporció d’oxigen per a retardar que el producte es faci malbé: en aquest cas s’indicarà “producte envasat en atmosfera modificada”. Les atmosferes modificades són molt habituals en productes frescos com a carns, peixos o verdures de quarta gamma, ja que augmenten la durada i també poden donar un aspecte inflat.
Si et sents enganyat, pots reclamar
Si aquestes explicacions no et convencen i malgrat tot el que s’ha dit penses que t’han eganyat, no et quedis creuat de braços:
Pots posar un full de reclamacions a l’establiment.
Una altra opció és portar l’envàs tancat fins a una OMIC, o a un laboratori municipal (que només accepta el producte si no s’ha obert). Així, es comprovarà el pes de manera fefaent i correcta. A més, en el cas que existís un incompliment, les autoritats actuarien en conseqüència, una cosa molt més útil per al conjunt dels consumidors.
