Som un país de llaunes: sardines, tonyina, musclos o tomàquets secs en conserva formen part del rebost de moltes llars. Són pràctiques, econòmiques i ens permeten preparar plats saborosos en pocs minuts. Però darrere d’aquest hàbit tan comú, s’amaga una advertència que els experts volen remarcar: què fem amb l’oli que acompanya aquestes conserves?
Més enllà del seu ús gastronòmic, que pot millorar receptes com ous ferrats amb oli de sardina o amanides amb oli de tonyina, cal tenir molt clar que no sempre és convenient utilitzar-lo ni, sobretot, llençar-lo de qualsevol manera.
Un risc ambiental real
Segons adverteixen els experts, l’oli de les llaunes s’ha convertit en un autèntic maldecap ambiental. Moltes persones tenen el costum d’abocar-lo per la pica de la cuina o fins i tot pel vàter, cosa que pot generar greus problemes a les canonades. Igual que passa amb el greix del pernil de Nadal, l’oli s’endureix amb el fred i pot provocar embussos als desaigües.
Un exemple el trobem a Finlàndia, on una enquesta realitzada pel mitjà Ilta-Sanomat a més de 30.000 persones va revelar que gairebé un 40% aboca l’oli al contenidor de residus orgànics, però un percentatge similar encara el llença pel desguàs. Tan sols un petit grup l’elimina correctament, sigui al rebuig o absorbit amb paper.
Què cal fer amb aquest oli?
L’orientació és clara: l’oli de les conserves no s’ha de llençar mai per les canonades. Si en sobra poca quantitat, es pot absorbir amb paper de cuina i llençar al contenidor marró (residus orgànics). Si és en quantitat més gran, la millor opció és guardar-lo en una ampolla ben tancada i llençar-la al contenidor de rebuig (gris).
L’alternativa ideal, si l’oli és de qualitat —per exemple, oli d’oliva verge extra—, és utilitzar-lo a la cuina. D’aquesta manera n’evitem el malbaratament i aprofitem tot el seu sabor. Sempre que estigui en bon estat, pot enriquir una vinagreta, saltar unes verdures o fregir un ou.
Un gest petit, un impacte gran
Aquest recordatori no és banal: l’eliminació incorrecta dels olis domèstics contamina l’aigua, col·lapsa els sistemes de clavegueram i augmenta els costos de depuració. Així doncs, gestionar bé l’oli de les conserves és una acció senzilla però clau per a la salut ambiental.
En definitiva, el que sembla un detall insignificant pot tenir conseqüències rellevants. Gaudir d’una conserva sí, però amb consciència.
