El gaspatxo és un dels plats estrella de l’estiu a casa nostra, una opció que ens hidrata i alimenta alhora. L’interès nutricional del gaspatxo radica en la presència de vitamines (vitamina C i carotens, sobretot) i minerals (potassi fonamentalment), a més de tots els fitonutrients. El contingut en fibra es veu minvat, ja que s’acostumen a pelar les hortalisses (també el tomàquet) i en moltes cases el gaspatxo es passa pel minipimer perquè sigui més líquid.
L’aportació energètica del gaspatxo depèn sobretot del pa i de l’oli d’oliva, ja que la resta dels ingredients són hortalisses amb una baixa aportació calòrica. Un gaspatxo casolà aporta de mitjana unes 110 kcal per ració de 200 ml, tal i com assenyala l’OCU.
Diferents tipus de gaspatxo
El gaspatxo és un plat molt versàtil que permet adaptar-se als gustos i necessitats de tothom, fins a tal punt que cada cuiner té la seva pròpia recepta. A la gastronomia espanyola hi ha diversos tipus de gaspatxos: l’andalús, més senzill; l’extremeny, on el tomàquet trossejat se serveix sobre alls i oli; i el manxec que no té res a veure amb aquest plat fred ja que es tracta d’un guisat elaborat amb carn que se serveix amb coques de pa.
Hi ha tantes receptes de gaspatxo com cases: amb més o menys pa, o fins i tot sense ell, amb all, amb comí… Les hortalisses de temporada, una batedora o un robot de cuina, i poc més fa falta per a gaudir d’un boníssim gaspatxo.
Gaspatxo envasat, no tan bo com el cassolà
Són molts els que es decanten pels productes envasats, en pot, ampolla o brik. Aquesta opció té els seus avantatges:
– És una manera de gaudir d’aquest plat en qualsevol moment.
– És una opció còmoda, t’estalvia l’elaboració i sempre tens a mà una plat refrescant.
– És molt fàcil de transportar: es pot endur a qualsevol part sense problemes, i a més alguns fabricants inclouen envasos individuals
Però no t’enganyis, el millor gaspatxo envasat no és igual que el que es fa a casa. En realitat, pocs aconsegueixen acostar-se a un gaspatxo casolà. Són molt pocs els que incorporen pa en les seves receptes; a més, els continguts en oli són molt baixos fins a tal punt que un got de gaspatxo industrial aporta de mitjana unes 90 kcal (de 62 a 150 kcal). Les seves poques calories en converteixen en perfecte si vols limitar la teva ingesta calòrica, però és decebedora si vols gaudir d’un plat típic de la gastronomia espanyola.
Fresc? Per a fresc, el de casa
Ara, la tendència en el mercat és parlar de natural i fresc. Els gaspatxos no es queden fora de les noves tècniques comercials. De fet, estan proliferant els gaspatxos frescos. Però què hi ha darrere de l’adjectiu “fresc”?
Un dels ingredients importants del gaspatxo és el vinagre. A més d’aportar sabor, el vinagre baixa el pH de la preparació, la qual cosa permet evitar alteracions microbiològiques. El gaspatxo casolà té una vida útil molt curta (de 3 a 4 dies). En la indústria és necessari allargar la vida útil dels gaspatxos, per això se sotmeten a un tractament tèrmic per a garantir la seva seguretat. La combinació de l’àcid (vinagre) amb la calor dona lloc a un aliment segur que ha de ser conservat en el frigorífic fins al moment del seu consum. Amb l’avanç de les noves tecnologies, aquests tractaments són menys agressius i fins i tot donen pas a altres tècniques, com poden ser les altes pressions.
En el supermercat es poden trobar gaspatxos sotmesos a una pasteurització (menys de 85 °C durant uns 20 segons) o a una “flaix pasteurització” o HTST (tractament d’uns segons a 88 °C), però també productes que no s’han sotmès a cap tractament tèrmic. No sempre s’especifica clarament el tractament al qual se sotmeten els gaspatxos. Fins i tot aquells que indiquen “no pasteuritzats” no vol dir que no hagin patit algun tractament de conservació.
Preguntes freqüents sobre els gaspatxos
Quins beneficis té el gaspatxo? El gaspatxo és una sopa freda elaborada a partir d’hortalisses de temporada: tomàquet, pebrot i cogombre. El seu benefici és doble: d’una banda, hidrata i aporta els beneficis nutricionals de les hortalisses. Si no passes el gaspatxo per la minipimer, el benefici és encara superior.
Quin és el significat de la paraula gaspatxo? On es va originar? La paraula gaspatxo procedeix del llatí “caspa”, que significa “restes” o “menudeses”. Els pastors gaudien durant l’època preromana d’una primitiva variant del gaspatxo elaborada amb pa sec, all, vinagre, oli i aigua (aquesta recepta s’assembla més al nostre actual salmorejo que al gaspatxo). Posteriorment, els pagesos van anar incorporant verdures, i d’aquesta manera podien recuperar forces quan estaven en el camp, perquè el gaspatxo plena l’estómac, apaga la set i aporta al cos surts i vitamines.
Com es menja el gaspatxo? “Del gaspatxo no hi ha empatx”, diu el refrany. Aquesta sopa freda és un dels representants de la dieta mediterrània, originària d’Andalusia, però de consum estès a tot l’estat, fins a tal punt que existeix més d’una recepta de gaspatxo. El gaspatxo és una sopa freda o una beguda refrescant molt socorreguda a l’estiu, encara que no exclusiva d’aquesta època de l’any. Una de les seves peculiaritats és la seva versatilitat a la taula: pot prendre’s com si fos un refresc, com a entremès o com a sopa freda de verdures.
La forma típica de servir-lo és molt fred en un bol de fang, disposant per damunt tomàquet, cogombre, pebrot, ceba i pa picat.
Els més atrevits poden substituir el tomàquet per alguna fruita estiuenca, com la síndria o el préssec. Imaginació al poder!
