Quantcast
Alpens obrirà la primera formatgeria col·lectiva de Catalunya per a emprenedors – Vadegust

Alpens obrirà la primera formatgeria col·lectiva de Catalunya per a emprenedors

El projecte, coliderat pel Consorci del Lluçanès, oferirà formació i un espai de proves per a qui s'hi vulgui dedicar

Alpens obrirà una formatgeria col·lectiva i un obrador a partir del maig en un espai de l’antiga fàbrica tèxtil Sati. Les obres de remodelació estan molt avançades. Es preveu que la inauguració coincideixi amb una nova edició del curs d’experts en l’elaboració de formatges artesans. El projecte està coliderat pel Consorci del Lluçanès i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), i inclou també un obrador comunitari on els emprenedors que vulguin aprendre la professió i fer-hi les proves puguin disposar de la maquinària necessària. Els interessats, que hauran de reunir uns requisits, pagaran un lloguer per despeses corrents. El cost del projecte és de 160.000 euros i vol contribuir també a la reactivació del món rural.

Una de les dificultats dels emprenedors que es plantegen especialitzar-se en la producció de lactis és la inversió en maquinària per poder tirar-ho endavant, al marge de la prèvia formació específica. El Consorci del Lluçanès, juntament amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Alpens, han posat en marxa un projecte que precisament combina formació i un espai de proves compartit. “Vindrà a ser com un viver d’empreses, on podran iniciar-se en el món del lacti, utilitzar l’equip per conèixer l’ofici i aprendre i saber si s’hi volen dedicar”, explica a l’ACN, el director tècnic del Consorci del Lluçanès, Xevi Barniol.

La futura formatgeria col·lectiva ocupa uns 200 m2 de l’antiga fàbrica tèxtil Sati d’Alpens. El consistori ha cedit l’espai i el projecte també compta amb fons europeus. El cost total és de 160.000 euros, dels quals uns 60.000 euros s’han destinat a la compra de maquinària. “Hi haurà tot l’equipament necessari per elaborar i produir formatges”, destaca Barniol. La idea és que els interessats, que hauran de reunir uns requisits, podran utilitzar l’espai per iniciar-se a nivell empresarial amb un període màxim de temps (possiblement de tres anys) per tal que, un cop finalitzada aquesta etapa de proves, puguin desenvolupar el seu projecte. Com a contrapartida, hauran de pagar un preu públic de lloguer en concepte de despeses corrents.

Jordi Compte, al seu obrador de Lluçà (Osona) girant els formatges | ACN

Un model exportat de França i Bèlgica

Segons els impulsors, a Catalunya no hi ha experiències similars del sector del lacti. S’han emmirallat en iniciatives d’obradors compartits a França i Bèlgica com a model també de formació i emprenedoria. Segons la tècnica de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès, Judit Perarnau, la iniciativa vol “donar valor a l’elaboració artesanal, amb producte de proximitat i amb un vincle amb el territori”.

Les instal·lacions s’estrenaran amb el nou curs d’experts en elaboració de formatges artesans. La covid-19 no ha disminuït l’interès per aquesta formació que ve fent-se des del 2013 amb més d’una vuitantena d’alumnes en total. El curs començarà el 10 de maig i el juny també inclourà les pràctiques al nou obrador. En total són més de 300 hores de formació. Ja s’han cobert les tretze places i hi ha llista d’espera. La titulació està expedida per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

Entre els exalumnes que van fer el curs hi ha Jordi Compte. Actualment és propietari de Formatges de Lluçà. Va estudiar en la primera promoció del curs i des fa sis anys que elabora productes de llet crua amb el ramat de cabres que té a la finca i l’obrador. Segons explica, fins llavors “hi havia molt poca oferta” i aquest era el que “tocava més àmbits” que li va permetre aprofitar els coneixements per portar-ho a la pràctica. Té un ramat pasturant tot el dia i n’extreu la llet per fer els formatges que després ven, sobretot, a botigues de la zona i esporàdicament també a Girona i Barcelona.

Nou comentari