Les llars catalanes van consumir 955 tones d’avellanes l’any 2019, una xifra que l’Oficina Tècnica de l’Avellana vol impulsar amb un major coneixement i valorització d’aquesta fruita seca. A Catalunya, hi ha gairebé 9.000 hectàrees d’avellaners, dels quals al voltant del 90% són a Tarragona i la resta a Girona, d’acord amb les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que reflecteixen que, entre els agricultors que tenen avellaner, aquest acostuma a ser el seu cultiu principal, amb un percentatge superior al 70% de la seva superfície.
Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en aquests moments al voltant del 20% de les plantacions tenen menys de 10 anys al Camp de Tarragona, cosa que vol dir que han d’entrar en plena producció i que és un sector amb futur.
L’Oficina Tècnica de l’Avellana està impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i gestionada pel centre tecnològic Eurecat des de les seves seus a Vila-seca i Reus, i treballa de manera vinculada amb el sector per a la seva dinamització i promoció. Una de les principals funcions ja iniciades d’aquesta Oficina se centra a donar suport al sector per a la creació de la Interprofessional de l’Avellana, una estructura que permeti unificar estratègies i que és clau per a l’organització de tots els agents. Altres accions estratègiques que duu a terme l’Oficina són oferir suport especialitzat a la innovació als petits productors i cooperatives per millorar-ne la competitivitat i proveir el mercat amb el millor producte amb una major eficàcia, i la creació d’un panel de tastadors experts oficial.
Ajudes al sector de l’avellana
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha compensat 217 productors d’avellana amb ajuts directes per la davallada de producció de l’any 2018. Les ajudes corresponen a unes 2.000 hectàrees aproximades de conreu d’avellana i han permès pal·liar la situació econòmica de les persones titulars d’explotacions afectades per les condicions meteorològiques adverses.
A més també es va facilitar que 51 productors s’acollissin a crèdits específics per a joves pagesos amb superfície d’avellaner. Aquesta línia de crèdits de l’Institut Català de Finances encara és vigent i bonifica el 100% dels interessos de tot el període i la comissió d’obertura, amb un import màxim de 2.000 euros per persona beneficiària i any. Dins dels ajuts associats de la Política Agrària Comuna el Departament va fer efectius, l’any 2018, un total de 835.296 € a 5.871 beneficiaris per la fuita seca i la garrofa i, el 2019, 793.006 € a 5.784.
Producte de qualitat i de proximitat, DOP Avellana de Reus
Aquesta fruita seca compta amb la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus, que protegeix les varietats negreta, paueteta, gironella, morella i culplana, tradicionalment conreades en una àmplia zona de les comarques tarragonines de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta. La DOP agrupa entre els seus membres cooperatives, agrupacions de productors, empreses comercialitzadores i petits productors.
L’any 2019, es van comercialitzar al detall 131.208 kg d’avellana en gra amb el segell de la DOP Avellana de Reus, que van suposar un volum de negoci d’uns 3 milions d’euros.
9 de desembre, Dia Mundial de l’Avellana
El 9 de desembre és el Dia Mundial de l’Avellana. Per commemorar-lo, a Reus es realitzen diferents accions, juntament amb el Consell Regulador de la DOP Avellana de Reus per a la promoció gastronòmica de l’avellana DOP Reus com un dels productes de qualitat vinculats a la cultura culinària de la ciutat i del territori del Camp de Tarragona. Unes accions que organitza l’Agència de Promoció de Ciutat Reus Promoció.
Aquest dimecres, al Gaudí Centre, es reparteixen bossetes amb avellana DOP Reus entre tots els visitants fins a exhaurir les existències. I del 7 a l’11 de desembre, els aparadors comercials de la ciutat s’han tematitzat amb l’avellana, alhora que s’hi reparteixen uns pots de vidre serigrafiats i un cartell amb la informació.
D’altra banda, la regidoria d’Empresa i Ocupació ha editat un vídeo per posar en valor l’avellana de Reus, la seva vinculació amb els reusencs i la seva aplicació en gastronomia tot l’any (gelats, orxates, torrons, pastisseria, postres o pa). Aquest vídeo, que compta amb la participació de diversos elaboradors de la ciutat, es podrà veure a través de les xarxes socials a partir del 9 de desembre.
El “Temps d’Avellana” 2020 es clou amb la participació d’unes 3.000 persones
Les activitats s’emmarquen en la campanya “Temps d’avellana”, que es va posar en marxa el 3 d’octubre i que ha celebrat nombroses activitats lúdiques i professionals programades per 23 entitats fins al Dia Mundial de l’Avellana. Gairebé 3.000 persones han participat en les diverses activitats, de les quals unes 1.400 són alumnat de diferents escoles que han assistit a una xerrada de la Setmana Bio a Catalunya i al concurs de dibuix organitzat per la Cambra de Reus, unes 1.400 són públic general dels tastos, visites i sortides organitzats i 112 són professionals participants a les jornades tècniques. El 51,6% dels participants ho han fet en accions presencials i el 48,4% en línia.
A més, durant la campanya s’han repartit un total de 2.000 packs d’avellana DOP Reus a través de diverses accions de promoció d’aquesta fruita seca als consumidors.
A la tercera edició del “Temps d’avellana”, una acció per posar en valor l’avellana i fomentar-ne el consum, hi han col·laborat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, la Cambra de Comerç de Reus, l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona, la DOP Avellana de Reus, l’IRTA, PRODECA, Unió de Pagesos, l’Ajuntament de Brunyola, l’associació Avellana de Brunyola i Comarques Gironines, l’Ajuntament de Riudoms, l’Ajuntament de Vilaplana, el Gremi de Forners del Baix Camp, Ca Rosset i Còdol Educació.
El “Temps d’avellana” és una de les accions de promoció que s’emmarquen en el Pla estratègic per a la valorització de l’avellana que pretén incrementar la presència del producte en el territori de producció, millorar-ne el coneixement i el consum, i contribuir al manteniment del conreu, el paisatge i l’estructura social vinculada al sector.
