Tot i que la història migratòria de l’olivera és complexa, sembla que els fenicis van començar a difondre el conreu de l’olivera a la península Ibèrica, però va ser l’Imperi Romà el principal responsable d’estendre i fomentar aquest conreu d’est a oest per les costes tant del nord com del sud de la conca mediterrània.
Després de sis mil·lennis d’anys de domesticació de l’olivera, aquesta ha donat lloc a un gran nombre de varietats. S’estima que a tot el món poden arribar a existir al voltant de 1.200 varietats diferents amb la particularitat que només es cultiva un petit nombre, per la qual cosa, la producció comercial de l’olivera a nivell mundial es basa en poques varietats. La varietat ‘Arbequina’ és, sens dubte, la varietat més estesa a partir de la implementació del sistema d’alta densitat a finals del segle passat. A Espanya, a més de l’anterior, predominen la varietat ‘Picual’ i la ‘Hojiblanca’.
A Itàlia el nombre de varietats és major però la producció comercial es concentra en 6 varietats (‘Coratina’, ‘Peranzana, ‘Ogliarola, ‘Carolea’, ‘Frantoio’ i ‘Leccino’). A Portugal domina la varietat ‘Galega’, a Grècia la ‘Koroneiki’ i al Marroc la ‘Picholine Marocaine’. A Catalunya, l’’Arbequina’, suposa més del 50% del total de la superfície catalana d’olivera is’estima que més del 85% de la producció catalana se concentra en quatre varietats d’olivera: l’Arbequina’, la ‘Morrut’, la ‘Sevillenca’ i l’Empeltre’. Tanmateix, l’IRTA té identificades més de 70 varietats catalanes.
La manera tradicional de preservar aquest elevat nombre de varietats és reunint-la en bancs de germoplasma. N’hi ha que alberguen fins i tot més de 1000 varietats. Avui en dia l’olivera s’ha estes per tot el món, fora de l’àmbit natural de la Conca Mediterrània, allà on el clima i el sòl li permet créixer i ser productiva.
Els darrers anys, vivim la tendència d’alguns productors a recuperar el cultiu de les varietats antigues, produint-ne oli d’alta qualitat per diferenciar-se. Imagineu-vos el potencial d’aquest fet: mil varietats que es poden collir en verd o en madur, plantades al pla o a les muntanyes, amb el resultat d’olis d’una amplia gamma de matisos i aromes. Una riquesa d’olis que val la pena tastar!
