Durant centúries, la diversitat genètica de l’olivera s’ha mantingut àmpliament, però la pràctica de l’agricultura intensiva dels darrers anys ha comportat la progressiva pèrdua de recursos genètics. Recentment, la creixent consciència de les conseqüències del canvi climàtic i l’aparició de noves malalties s’ha traduït en l’esforç per salvar-los i preservar-los com a reservori de gens adaptatius per a necessitats futures. El germoplasma actual és el resultat d’un llarg procés d’adaptació a les condicions locals i ambientals i es preserva així una gran variabilitat per a multitud de trets, com pot ser vigor, tolerància a temperatures extremes, malalties, etc… que poden ser útils per afrontar els canvis venidors o per una eventual nova malaltia.
El Pallars Jussà està al límit de les condicions climatològiques per al conreu d’olivera. Els hiverns són freds i fora dels indrets d’alta muntanya els estius són calorosos. El període lliure de glaçades comprèn solament els mesos de maig a octubre, i la distribució de la precipitació és irregular. Les oliveres al Pallars Jussà formen part del seu paisatge i el seu cultiu hi té una llarga tradició, i s’hi conreen extensament varietats autòctones i al·lòctones. Compta amb 801 ha de conreu d’olivera i es produeixen unes 740 t d’olives, segons les darreres dades oficials Gencat-2020, i presenta la singularitat de la latitud (per sobre dels 42o) i de l’alçada (plantacions entre 550 i 830 m. sobre el nivell del mar).
L’IRTA, amb l’ajut de l’Ajuntament de Tremp i de l’Associació de Productors d’oli del Pallars, ha realitzat una tasca de prospecció sobre el terreny per a localitzar les varietats d’olivera autòctones pallareses. Fruit d’aquest treball s’han identificat fins a 30 varietats que s’hi cultiven de manera tradicional. Tot i existir la presència de varietats àmpliament difoses per tot Catalunya com l’’Arbequina’, ‘Empeltre’ o ‘Verdiell’, moltes d’elles únicament s’han localitzat en aquesta comarca. Les varietats ‘Grossal’ i ‘Negral’ són les de més tradició al territori. Existeixen exemplars molt antics d’aquestes dues varietats repartits per tota la comarca, supervivents de la gelada de l’any 1956. La resta de varietats tenen un conreu més limitat i algunes també es troben a les comarques veïnes, a La Noguera, l’Alta Ribagorça, Alt Urgell o fins i tot més allunyades com el Solsonès o el Bages. També comparteix varietats amb comarques aragoneses com la Ribagorça, Calataiud o Baix Aragó-Casp. Més curiós és el cas de la varietat ‘Grossal del Pallars’, que tot i ser una varietat poc coneguda a nivell mundial és conreada de punta a punta de la mediterrània sota diversos noms (Belaj et al., 2022). Als Països Catalans la trobem sota els noms de ‘Mallorquina’ (a Mallorca), ‘Pagesa’ (a Eivissa) o ‘Grossal de Cadaqués’ (a Cadaqués). Es creu que aquesta varietat pot ser originària de la ciutat costanera de Tartús (Síria), ciutat fundada pels fenicis però ocupada a l’edat mitjana pels croats, durant la qual va rebre el nom de “Tortosa de Síria” (Fig. 1 i 2).
El treball realitzat, a més de la mateixa prospecció, ha consistit en la caracterització morfològica, agronòmica i elaiotècnica de les varietats. Així, s’ha elaborat la fitxa tècnica de fins a 26 varietats en les quals hi trobem detalladament les característiques més importants de cadascuna de les varietats. Les fitxes es poden consultar a l’oficina de l’oli.
Les condicions extremes de temperatura i de pluviometria fan que el conreu de l’olivera al Pallars, i en especial quan el conreu és d’alguna de les varietats locals, produeixi un oli molt particular des del punt de vista qualitatiu. Tot i que cada oli d’oliva verge extra (OOVE) monovarietal té les seves característiques pròpies, en general, podem dir que els olis obtinguts d’aquestes varietats locals i en aquestes condicions tenen una proporció molt alta d’àcid oleic (Ninot et al., 2018). A més, destaquen per tenir una gran quantitat de polifenols, que li confereixen un amarg i un picant prominents. Això es gràcies fins a cert punt a l’estrès hídric i tèrmic que pateixen les oliveres als estius del Pallars, que incrementen el contingut polifenòlic. Aquestes característiques particulars dels olis elaborats al Pallars es veuen reflectides posteriorment a les característiques sensorials i de vida útil llarga de l’oli. En el context actual, aquestes característiques són pròpies d’olis per a mercats d’alta gamma, i a més aporten unes clares propietats saludables. Està documentat que el consum d’oli d’oliva verge redueix el risc de patir malalties cardiovasculars (Estruch et al., 2013) i a més se li coneixen propietats anti-inflamatòries (Garcia-Arellano et al., 2015). Els beneficis es deuen principalment al contingut en polifenols (Covas et al., 2006) i també a l’alt contingut en àcids grassos monoinsaturats (Lopez-Miranda et al., 2010).
Actualment hi ha 6 productors pallaresos que comercialitzen oli monovarietal de varietats autòctones amb marca pròpia (Fig.3). Les varietats amb característiques més destacades pel que fa a propietats saludables es poden veure a la taula 1.
Taula 1.- Característiques destacables dels olis de varietats pallareses
| Olis monovarietals rics en àcid oleic (> 75%) | Olis monovarietals rics en polifenols (>700 mg/Kg) | Olis monovarietals de gran qualitat sensorial |
| Albacarro Asparadell Carrelluda Graus Massanell Morcaire Mur Olivera de Barcedana Olivera del Mariano Perdiuenca Tardorenca de Barcedana Verdal de Fígols Verdal del Pallars | Bagó de raïm Collada Cua de Cirera Grossal del Pallars Massanell Olivera del Mariano Primerenca de Sant Martí Roieta Tardorenca de Barcedana Verdal de Barcedana Verdal de Fígols | Carrelluda Cua de Cirera Grossal del Pallars Llargueta Massanell Mur Primerenca de Sant Martí Verdal de Barcedana |
Prèviament a la realització d’aquests treballs les plantacions que es feien a la comarca eren principalment amb la varietat ‘Arbequina’. Arran d’aquests treballs s’ha observat una tendència diferent pel que fa a les noves plantacions. Diferents productors han optat per plantar les varietats autòctones. Aquest fet denota un esforç de singularització que fa palesa la intenció de diferenciar-se al mercat que és força homogeni a Catalunya, on l’oli monovarietal ‘Arbequí’ és el predominant. L’estratègia de qualitat diferencial és bàsica per sobreviure per als productors petits i l’orientació prioritària ha de ser l’obtenció i comercialització d’olis d’oliva de qualitat vinculats al territori. Aquesta estratègia ha estat adaptada pels productors de la comarca i actualment s’estan elaborant olis de la màxima qualitat i amb unes característiques diferenciades de la resta de la producció catalana.
Pel que fa a la projecció de les varietats pallareses, paga la pena destacar que alguns olis ja han rebut el reconeixement tant en l’àmbit català com en l’espanyol per les seves extraordinàries característiques organolèptiques (Fig. 4), i de manera molt remarcable l’oli monovarietal ‘Cua de cirera’. L’oli d’aquesta varietat, cultivada en les condicions rigoroses del Pallars, és de fruitat intens d’oliva verda, en boca resulta robust, amarg, picant i astringent però també fresc i saborós amb notes que combinen tant fulles (carxofa o tomaquera) com herbes (ametlló o fonoll). El conjunt resulta contundent, molt aromàtic i de llarga persistència en boca. Un bon exemple del potencial d’intensitat que té l’olivera en condicions extremes.
El olivicultors del Pallars han anat un pas més enllà i des de l’Associació d’oli del Pallars s’ha impulsat una col·lecció de varietats pallareses per tal de preservar-les i estudiar-les agronòmicament en les condicions pallareses. A més s’està avaluant la possibilitat d’incorporar al·legacions de salut a l’etiqueta de l’oli per aprofitar les bondats que presenta. Periòdicament es realitzen jornades de formació de poda i d’altres aspectes d’actualitat enfocats tan a productors, moliners com a restauradors, aquests últims molt interessats en l’ús d’aquest olis tan exclusius.
