Una de les varietats més antigues de Catalunya és la varietat ‘Farga’ que és la base de les oliveres monumentals i multicentenàries de la zona sud de Catalunya i el País Valencià. També és una de les tres que conformen la DOP “Baix Ebre-Montsià”. Possiblement va venir de la zona valenciana i ella, o un ancestre seu, han estat els parentals de la major part de varietats d’aquesta zona. Els estudis de l’IRTA indiquen que ‘Farga’ és una de les varietats emparentades amb més varietats catalanes: fins a 14 de conegudes, entre elles la ‘Canetera’, la ‘Llumeta’ o la ‘Vallés’.
El territori del Sénia és el lloc on es concentra més aquesta varietat i on també trobem més oliveres mil·lenàries. Està format per tres comunitats autònomes diferents que han impulsat diversos projectes per a protegir aquests arbres monumentals. Un d’aquests projectes va ser un inventari complet de totes les oliveres mil·lenàries del seu territori. I com es pot saber si és una olivera mil·lenària?
Òbviament, per poder-ho saber de forma precisa caldria comptar els anells de la fusta. Cada any se sol generar un anell de color clar que correspon al creixement de primavera i un de més fosc, corresponent al creixement de tardor. El problema és que no podem tallar les oliveres per a fer-ne la datació. Però existeixen altres tècniques que permeten estimar l’edat de les oliveres sense haver-les de malmetre.
Un altre mètode força fiable, però que requereix agafar una mostra de fusta del nucli del tronc de l’olivera, és la datació per isòtops de radi-carboni. El carboni de la fusta que es diposita cada any als anells pot tenir una proporció d’isòtops sensiblement diferent i això en permet fer una estimació de l’edat de la part més vella de l’arbre. Un problema que es presenta en moltes oliveres monumentals és que el nucli del tronc sol estar buit i no es pot analitzar la que seria fusta més vella de l’arbre. Tanmateix, la mostra de fusta s’agafa amb una barrina que perfora el tronc de l’arbre, de manera que no es pot considerar com una tècnica no invasiva.
Alternativament, existeixen models que es basen en la mesura del perímetre del tronc que ens permeten determinar l’edat aproximada de les oliveres. En efecte, a mida que l’arbre va formant anells de fusta, el perímetre va augmentant. Si suposem que el gruix dels anells es manté bastant constant entre anys, podem suposar que hi ha una relació directa entre edat i perímetre. Diferents investigadors han proposat diferents models matemàtics que exploren aquesta relació i permeten fer una estimació de l’edat.
No obstant, de la mateixa manera que no tothom creix igual, passa el mateix amb les oliveres. En funció de la varietat podrem tenir troncs més vigorosos que altres, o finques de major fertilitat que afavoreixen el creixement. A més, els factors climàtics com la manca d’aigua o de nutrients a les arrels poden fer que el tronc no s’hagi desenvolupat tant. Tanmateix, en oliveres molt antigues és difícil que es mantingui només el tronc central original; moltes vegades l’arbre emet rebrots a partir de la base del tronc que, si no s’eliminen, poden créixer i arribar a unir-se al tronc central.
Existeixen tres models principals d’estimació d’edat en funció del perímetre del tronc. Un de molt general (Michelakis, 2002) proposa un creixement mitjà del radi del tronc d’1,5 mm cada any, sense fixar una alçada determinada. Altres dos mètodes inclouen l’alçada del tronc on es fa la mesura; el mètode de Panelli et al (2010) considera el radi a 1,0 m d’alçada, mentre que el de Aman et al (2012) ho fa a 1,3 m.
Sigui quin sigui el mètode utilitzat, l’estimació sempre té una variació considerable, donades les moltes variables que afecten el creixement dels arbres, al llarg de la seva vida i que no formen part dels models.
L’oli de les oliveres multi-centenàries no es diferencia del d’una olivera més jove, de la mateixa varietat i zona, donat que l’oli se sintetitza al teixit de les branques d’un any d’edat i la fusta hi participa molt poc. Es tracta d’oliveres que alguns anys poden assolir una producció espectacular per la seva dimensió. En qualsevol cas, la raresa de trobar tantes oliveres d’aquesta avançada edat tan juntes en un mateix territori, fa possible elaborar oli exclusivament amb olives d’aquestes meravelles d’arbres, i aquest oli és clarament diferencial que la història que concentra en cada gota.
En resum, les oliveres mil·lenàries són una empremta de territori que ens fa únics al món i que hem de conservar.
