Vadegust
El Trull d’en Francesc, vuit Jocs Olímpics com una oca en un riu

Faltaven dos anys perquè Barcelona celebrés els Jocs Olímpics quan els fogons del Trull d’en Francesc van començar a donar resposta a les comades que anaven arribant del menjador. D’aleshores ençà, l’establiment ha mantingut les estovalles i tovallons de roba blanca, el producte local i l’epicentre de treball a la Placeta de l’Oli de la localitat empordanesa de Boadella, al costat del corrent del riu la Muga.

Una roda de molí de pedra a l’entrada dona pistes d’allò que havia estat un antic trull del segle XVII dedicat al preuat suc que fan les olives argudell. Un cop dins, una estructura gran de vidre fa de paret transparent entre l’edifici i el paisatge de ribera que el comensal copsa mentre menja. Passat i futur d’un indret lligat a la geografia. Un lligam, entre tradició i modernitat, apreciable també a les obres comestibles que transporten els cambrers.

Exterior del restaurant El Trull d'en Francesc | Facebook El Trull d'en Francesc
Exterior del restaurant El Trull d’en Francesc | Facebook El Trull d’en Francesc

Sobre les taules: pa de Terrades, formatge de Siurana, anxova de l’Escala, botifarra de Cabanes, verdura de Vilabertran, gamba de Roses. També carn de caça de la zona i vi de la comarca. La sensació és de naturalitat, com si fos la Muga qui busqués els productes i no els restauradors. A vegades, és l’entorn qui indica el camí i només cal l’empenta d’eines, com una carta, per facilitar-ne l’accés al públic.

Escrivint les línies recordo quan era petit i em portaven al Trull d’en Francesc: aleshores no discriminava entre uns canelons i un arròs de calamars. A quin restaurant anem, preguntava. Al del riu, em deien a casa. Un cop allà, m’acabava els plats i només em quedaven les ganes irresistibles d’anar a mirar, de prop, com baixava el corrent d’aigua dolça que havia vist des de la taula.

L’últim cop que vaig visitar l’establiment, farà cosa d’un mes, vaig degustar cargols a la llauna i magret. El primer plat enfonsat en el sofregit de tomata no té pèrdua i, el segon, acompanyat amb reducció de ratafia també val la pena. Postres, cafès i didalet, que mai falla, del construït amb xocolata. El que tampoc va fallar aquell dia va ser la visita final al riu, tradicions d’infància.

Un plat de civet de cèrvol amb salsa de gerds servit al Trull d’en Francesc | Xarxes socials Trull d’en Francesc

El Trull d’en Francesc ofereix opcions de menú completes amb preus que ronden els 35 € i els 50 € sense begudes. També té menús de temporada pels més exploradors lligats a productes estacionals com la figa, la castanya o els bolets.

Això sí, quan un s’aixeca de la taula ha d’anar a veure el riu i les oques, és una obligació no escrita, però que serveix per completar l’experiència. No seria d’estranyar que els propietaris de l’establiment s’inspiressin amb el bany tranquil i elegant d’aquestes aus a l’hora de fer navegar durant vuit edicions de Jocs Olímpics aquest antic trull d’oli.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa