Al cor del Parc Natural del Cadí-Moixeró i a 1.640 metres d’altitud, hi ha un racó de pau que convida a desconnectar, compartir i deixar-se captivar per l’entorn: el refugi El Rebost. Situat al municipi de Bagà i gestionat per la Unió Excursionista de Catalunya, aquest refugi de muntanya ha esdevingut molt més que un simple lloc de pas per als amants del senderisme. És una llar temporal que acull, reconforta i acompanya.
El Rebost no es pot entendre sense parlar de la seva guarda: l’Anna Mañach. Cuinera i responsable del refugi, Mañach ha convertit aquest espai en una extensió del seu amor per la muntanya i per a les persones. “El refugi és tot comunitari”, explica, a Vadegust. “Ens agrada que entre els clients hi hagi bon rotllo, que mengin junts, que estiguin els uns amb els altres. Si veiem que algú no vol estar sol, intentem crear sinergies perquè connecti amb l’entorn i els acompanyants de viatge”, assegura.
Potser és la màgia de l’altura, potser la serenor de les vistes o potser la rebuda càlida de la Tossa, la gosseta del refugi, que dona la benvinguda a tothom amb alegria, i dels altres animals que s’escolten de fons. Però el cert és que El Rebost respira un caliu especial. És un lloc pensat per aturar-se, recuperar forces i, sobretot, per gaudir del moment present.
Molts dels hostes hi arriben després d’una dura etapa dels Cavalls del Vent, amb les cames cansades però l’ànim despert. La terrassa els convida a reposar, mentre s’omplen la mirada amb la immensitat de la serra. Aquest gran mirador natural és l’escenari perfecte per assaborir el menú estrella del refugi, envoltats d’unes vistes que deixen sense alè.
Perquè a El Rebost s’hi menja molt bé. El plat estrella? Un menú senzill però cuinat amb l’afecte de qui coneix la muntanya i les seves necessitats. “Fem macarrons amb un sofregit nostre i després el llom a la sal, que fem tot tapat al forn i amb herbetes. Es talla ben finet i el servim amb melmelada calenta”, explica amb orgull Mañach. I de postres, un flam casolà que la gent sempre recorda. Tot està pensat perquè sigui energètic i nutritiu: hidrats, tall, amanida i fruita. Perfecte per recuperar-se després d’una jornada exigent, però que tampoc deixi el paladar indiferent.
Però més enllà del menjar, El Rebost, com altres refugis, serveix filosofia. Un refugi és un espai col·lectiu, on compartir és tan essencial com descansar, i recuperar forces. Cal caminar per arribar-hi, i aquesta és part de la seva essència: no és un lloc de pas improvisat, sinó una destinació per a qui busca fugir del soroll i reconnectar amb la natura. Un lloc on les preses desapareixen i només queda l’horitzó de la muntanya, les converses, el bon menjar i el silenci de les nits estelades.
En un món accelerat, refugis com El Rebost són tresors que cal preservar. Perquè ens recorden que la vida també pot ser això: un plat calent, fet amb caliu i una muntanya que t’acull.
